dilluns, 20 d’octubre del 2014

Londres, 10 anys després

Després de més de 10 anys, tornem a Londres, i aquesta vegada, junts!!!

Dimecres, 15 d'octubre: Sortim de Barcelona puntualment a les 11:10 amb Easy Jet. Per cert, per primera vegada utilitzem les targetes d'embarcament mitjançant el mòbil i súper bé; oblida't de papers d'anada, de tornada, etc ...

A les 12:25 ja som a Londres Gatwick. Agafem la maleta, i anem a buscar el tren que va fins a la gran capital Anglesa. Abans però, passem els rutinaris controls de seguretat i de passaports. Amb el carnet d'identitat, també és pot entrar, sense problemes.

Un cop hem superat el tràmit, seguim una línia vermella que hi ha al terra que porta fins al mateix tren Gatwick Express. Per arribar-hi es necessari anar fins a la terminal 1; la millor i més ràpida manera de fer-ho és amb el tren llançadora que t'hi porta directe. Un cop al tren, el trajecte fins a Victoria Station dura 30 minuts.


A la mateixa estació de Victoria, ens fem amb una targeta Oyster www.londres.es/tarjeta-oyster, la millor manera de moure't per Londres i estalviar-te uns diners. Agafem Victoria Line, seguim per Picadilly Line i baixem a Leicester Square. D'aquí fins a l'hotel, uns 200 metres.

L'hotel escollit a London té molt bones crítiques, tot i ser especial, degut a la minúscula dimensió de les habitacions. I realment, és cert, petit, però correcte. Còmode, pràctic i amb els serveis que voliem. L'hotel és diu Z-Soho www.thezhotels.com/z-soho; a London hi ha dos hotels més de la cadena, el Z-Victoria i el Z-Picadilly. Com diu el nom, l'hotel està al barri del Soho, en ple centre de la ciutat i lo bo és que tot queda molt a prop.

Després de deixar les maletes, sortim a buscar un lloc per dinar i el trobem ràpidament. Es el Burger and Lobster (Hamburguesa i Llagosta) www.burgerandlobster.comAquest està a uns carrers de l'hotel, enmig del Soho.


Pel que fa al menjar, la veritat és que ens deixa bastant satisfets; ja sabem que precisament a London no es destaquen per una gran cuina, i certament es que tampoc ho venim a buscar. 

Per triar ens donen 3 opcions i ens decantem pel que hi ha mitja llagosta (passada per la planxa) i mitja hamburguesa per persona, amb amanida i patates.


Finalment paguem 54 lliures amb una cervesa Adams cadascú.


Després del dinar, ens quedem tota la tarda passejant pels cèntrics carrers del Soho i de Picadilly Circus.

La diversitat de gent que et trobes pel Soho és per admirar. Està clar que allà hi ha una mescla entre les diferents persones que es d'admirar i respectar. 

El barri és tranquil de dia, amb multitud de restaurants i llocs on menjar, ja sigui assentat o bé per emportar-se, amb terrassetes petites al davant dels establiments, i amb gent a tota hora. 

Després de creuar el Soho, arribem fins a Regent Street, una de les grans avingudes de Londres, amb unes botigues espectaculars. 


Paral·lel a aquest carrer hi ha la zona de Carnaby Street, una zona peatonal també plena de botigues i bars d'un altre estil. 

També crida molt l'atenció l'estil de les cases, més baixes i pintades de colors llampants. En total son tres petits carrers, molt animats de gent i amb uns aparadors que també criden a la gent a entrar-hi.

Al cap d'una estona, quan ja comença a fer-se fosc, arriba la pluja! Per tant, ens fem ràpidament amb un paràigues de fira (que ens claves 5 lliures) per poder seguir caminant...


Al cap d'una estona, quan ja comença a fer-se fosc, arriba la pluja! Per tant, ens fem ràpidament amb un paraigües de fira (que ens claves 5 lliures) per poder seguir caminant...

Finalment arribem a Picadilly Circus, famós per la façana d'un edifici plena de publicitat. Està clar que anunciar-se aquí no ho pot fer tothom!!!


Seguint la ruta d'avui, anem a parar a la National Gallery, situada a la espectacular Trafalgar Square. No entrem al museu ja que no som gaire amants dels quadres ni de les escultures ni res d'això ... 

Si que ens crida l'atenció un enorme gall blau que hi ha en una columna a l'exterior de l'edifici i que es veu des de molt lluny. Es tracta d'una obra de Katharina Fritsch.


Des de Trafalgar Square es pot arribar ràpidament al Big Ben, però aquesta ruta la deixem per un altre dia, per tant, continuem direcció al riu Tamesis; allà veiem la gran nòria, just a l'altre cantó de riu.


Al ser ja les 5 passades de la tarda, ja es comença a notar l'ambient als pubs, tot i la suau pluja que va caient. A més, la gent es concentra a fora dels establiments, encara que no siguin fumadors. 

Una altre cosa que ens sorprèn és que la gent va als pubs directament després de sortir de la feina, ja que moltíssima gent va encara amb les americanes posades.

La tarda acaba amb una volta per Covent Garden, així ens aixopluguem una estona. Tot i ser una zona molt turística, ens agrada molt. Les botigues, l'ambient, la gent, ...

Al vespre, abans d'anar a sopar, anem a fer una copeta de vi en una de les terrassetes més xules que hi ha a Londres, situada en una zona peatonal que hi ha a tocar Regent Street i que està plena de restaurants amb encant. El local és diu Aubaine www.aubaine.co.uk/ i el carrer és diu Heddon Street. Dues copes de vi (Chevanceau 175ml per 10,13 lliures).

Per sopar triem el restaurant volem anar fins al Zuma London, però un cop som allà, ens diuen que hi ha una cua de més de dues hores per sopar, així que busquem una altre opció i triem el restaurant Asia de Cuba www.asiadecuba-restaurant.com.

Aquest lloc està situat als baixos de l'espectacular hotel St. Martins Lane i està correctament posicionat a Tripadvisor (1.043 de 17.722 restaurants a London). Un cop allà, el lloc és molt xulu, però la veritat és que ens emportem una gran decepció, ja que pel preu que acabem pagant, deixa molt a desitjar. Els plats que agafem son:
      • Tunapica
      • Noodle Box
      • Calamari Salad
      • 2 Beers
      • Total: 78,78 lliures!!!
O sigui que no el recomanaríem pas; abusivament car pel que hem menjat, amb poc ambient, ... 

Sortint d'aquí, 10 minutets de caminada i ja estem a l'hotel... 

Dijous, 16 d'octubre: Esmorzem en una espectacular cafeteria especialitzada amb els Brunch (esmorzar dinar a mig matí típic dels anglesos) i amb la venda de cupcakes i altres pastissos que fan una pinta increïble. El lloc és diu Muriels Kitchen http://murielskitchen.co.uk/ i està ubicat a Old Compton Street 36-38, en ple Soho.

Uns autèntics esmorzars de luxe, per començar el dia amb bon peu i en un entorn preciós, amb tots els detalls molt cuidats. Realment molt recomanable. Cada vegada que passàvem per aquí, estava ple.

Ens demanem un Champions Breakfast amb suc de taronja i un croissant i cafè amb llet. En total, 16,59 lliures.


El pla del dia es visitar la City, el barri financer de Londres. Per tant, agafem la línia vermella fins a Bank i allà baixem. 

Els dos primers edificis que ens trobem son l'edifici de la borsa i el museu del Bank of England.


Una altre novetat que ens trobem durant el viatge, son les cabines verdes que hi ha. Des de sempre, les cabines de telèfon eren vermelles, i ho continuen sent, però de tant en tant, n'hi ha de verdes.

Aquestes cabines serveixen, entre altres coses, per carregar els telèfons mòbils!!! Brillant...


La torre més coneguda de la City és com la torre Agbar de Barcelona, la que te forma de gran pepino. La Swiss Re Tower, construïda per Norman Foster té 41 pisos d'alçada i es pot veure de tot arreu.

Com més t'acostes a la torre, més espectacular i fotogènica és.


El més destacat d'aquest barri especial de Londres és els edificis alts que hi ta. Fa 10 anys enrere, només n'hi havia un parell, per tant, està clar que la City ha crescut verticalment durant els darrers temps.

En aquesta imatge, el reflex del gran dia que fa avui amb els edificis que casi toquen el cel...

Entre les torres que es veuen a la foto, la clàssica torre Lloyd's, construïda entre el 1978 i el 1986. Aquest edifici tant futurista sobresurt dels altres per tenir tots els ascensors vists, a l'igual que els conductes elèctrics.


El Leadenhall Market substitueix l'antic mercat que hi havia just en aquest punt fa temps; actualment aquí s'hi poden trobar flors, llibres i molts locals per menjar, ja sigui a l'interior o ve a l'exterior.

La gent que hi ha per la zona, tots vestits súper elegantment. Americanes, vestits, pantalons de pinces, amb tons negres majoritàriament. 


Molt a prop del mercat, veiem una torre coneguda com a Monument. Aquest gran pilar de 61 metres d'altura, commemora un incendi que hi va haver a Londres l'any 1.666. 

Es possible pujar fins a dalt de tot, sempre hi quan es vulguin pujar unes quantes escales i no es tingui vertigen ni res semblant.

Nosaltres ho fem, ja que ens han dit que les vistes des de la part alta son molt bones; l'entrada al Monument son 4 £ per persona.


I si, efectivament, des de dalt, les vistes son magnifiques; llàstima del reixat que hi ha que impedeix tirar fotos tal i com voldríem; de totes maneres, ens ho fem per fer-ne alguna, sense que surti el reixat. A la foto, el pont de la torre de Londres, un dels emblemes de la ciutat.


Un cop a baix, ens donen un diploma per certificar que nosaltres hem pujat les 311 escales del Monument. Que contents!!!

La ruta segueix cap a la torre de Londres. Per sorpresa nostra, quan ens anem acostant cap a la zona, veiem un munt de gent i molta policia; està clar que aquí hi ha alguna persona important, ja que sinò, podríem entrar sense problemes.

Després de demanar-ho a una persona que està per allà, ens diu que la reina d'Anglaterra, Isabel II, és troba a l'interior de l'edifici i que està a punt de sortir.

Ja que estem aquí, ens esperem a que surti per poder-la veure i si és possible, per fer-li una foto... i si, amb menys de 10 minuts, surt amb els seus escortes i els seus súper cotxes, i li podem fer una fotografia!!!

Oleee hem vist a la reina!!!


Un cop la gent desfila, ja ens podem tornar a concentrar amb la nostra ruta. No entrem a la torre de Londres, ja que la visita és llarga, i volem dedicar més temps a altres punts.

A l'exterior, tot el fossar està ple de flors metàl·liques de color vermell que li donen un encant especial a la torre.


Donem la volta, com podem, pels jardins del voltant de la Torre de Londres, ja que hi ha moltíssima gent. Tot el voltant està decorat amb la mateixa flor vermella, i queda molt bé.

Travessem el pont de la Torre de Londres, parant per fer fotos just al mig, ja que la silueta que és veu a cantó i cantó és impressionant. Al cantó oest la part de Londres que acabem de veure, amb els edificis alts de la city en primer terme, i al cantó est, Canary Wharf, una zona amb grans edificis de negocis, situat a l'illa dels gossos en el barri de Tower Hamlets. 


Pel voltant del riu Tàmesis, hi ha uns carrers peatonals que son molt xulus per caminar una estona, sobretot els que estan cap a l'est. Un munt de restaurants amb terrasses s'hi han fet un espai i la veritat és que et venen ganes de parar una estona i relaxar-te mirant la gent com va passant per aquí, però no ho fem, ja que el temps vola!!

Tornem enrere fins el pont i continuem cap a l'oest. Just després del pont, ens trobem l'ajuntament de Londres, un edifici espectacularment bonic; ja el recordem de l'anterior vegada que vam estar aquí.

A l'altre cantó de riu, destaca la silueta amb els edificis alts i moderns de la City.


Passem per sota de l'edifici més gran de Londres, el The Shard www.the-shard.com però no ens hi parem ja que és bastant tard un lloc on dinar.

La següent parada és el famós mercat Borough Market http://boroughmarket.org.uk, un gran mercat amb zones cobertes i zones descobertes amb mil i una parades de productes frescos i també algunes parades amb menjars per emportar. 

Fotogènicament és un lloc ideal, ja que moltes parades fan goig; verdures, bolets, formatges, peix fresc, menjars preparats de tots tipus, vins, .... un mercat per a tots els gustos.



Seguim caminant pel barri de Southwark www.southwark.gov.uk, per la bonica zona peatonal coneguda com a Bankside i ens parem a dinar en un restaurant Italià que hi ha just davant del riu, amb bastant encant.

El lloc és diu Zizzi www.zizzi.co.uk i està bastant bé. Per dinar fem:

- Per compartir uns bons calamari i uns arancini (boles d'arròs amb mozarella)
- Una Pizza Rustina Piccante amb pepperoni, sobrassada, salami, chili, bolets, mozzarella, rúcula i formatge mascarpone.
- Una amanida


Amb la panxa plena, tornem al carrer per seguir la nostra ruta.

La següent parada que hi ha és el teatre de William Shakespeare, conegut amb el nom de The Globe www.shakespearesglobe.com. Construït al 1599, ha estat destruït i construït de nou varies vegades. Finalment, al 1997 és va tornar a re-obrir al públic amb la seva forma actual, respectant al 100% la seva forma original.


Al costat de l'antic teatre de Shakespeare, hi ha el Tate Modern www.tate.org.uk/visit/tate-modern, un dels museus de visita obligada pels amants de lo modern.

Davant de l'esplanada del museu, una munió de gent es concentra a la zona, sent un punt de referència per a molts londinencs.

Creuem pel peatonal pont del Mileni, millenium Bridge, obra de Norman Foster, que uneix la zona del Bankside amb la City.

A l'altre cantó, el primer que és veu és la Catedral de Saint Paul www.stpauls.co.uk



Tornem cap al centre per la gran avinguda Fleet Street. Aquesta està plena de botigues, restaurants, llibreries, ...

Un dels punts que ens crida l'atenció d'aquest carrer és veure una bandera catalana sobresortint d'una teulada; al acostar-nos veiem que és el Catalan Tourist Board.


Abans de sopar fem una copa de vi al Kopapa www.kopapa.co.uk de Seven Dials. Tres copes per 22,20 £.

Per sopar anem a un dels molts restaurants que te el cuiner Jamie Oliver a Londres, concretament al Jamie's Italian www.jamiesitalian.com

Pel tema dels horaris, no hi ha tanta diferència com ens pensavem; si que hi ha gent que a les 17 hores ja sopa, però hi ha molta gent que va a sopar a partir de les 21 hores, com nosaltres i inclús més tard.

La ubicació del restaurant que anem  és molt bona, ja que està pròxima a l'hotel; concretament està a la zona de Covent Garden, a Upper St. Martin's 11. De dintre, moltes taules i poca distància entra taules, però per nosaltres no es cap inconvenient.

El menjar molt bo; ens demanem:
  • Amanida Capresse
  • Linguini de gambes
  • Rotolo (pasta al forn)
  • Gelat i aigua
  • TOTAL per 46 £
Divendres, 17 d'octubre: Avui esmorzem en un altre local molt proper a l'hotel; això és una de les coses bones d'estar col·locat al centre, ja que hi ha multitud de possibilitats per menjar als matins. Anem al Caffé Nero. Uns croissants, sucs i cafè amb llet, per començar el dia.

La ruta d'avui ens porta cal al gran pulmó de Londres, el Hyde Park. No recordem haver-hi estat abans, per tant, és una bona oportunitat per descobrir aquests grans jardins. A més, el temps acompanya!!!

Agafem el metro (línia vermella) a Tottenham Court Road fins a Lancaster Gate i just al davant, ja tenim els jardins de Kensington Park.


Com que el dia ens acompanya tant, ens podem permetre i tot el luxe de treure una jaqueta! Adjuntem un mapa ja que el parc és tant gran, que es fàcil desubicar-se.



Aquí tot és molt bonic i està molt ben cuidat. Fa molt de goig poder-hi passejar. Imagina't qui pogués venir aquí a còrrer!


Caminant al voltant del llac Serpentine, arribem fins a la Serpentine Gallery www.serpentinegalleries.org, un edifici on s''hi poden trobar exposicions temporals.


Durant la passejada, ens creuem amb molts esquirols corredissos.


Ara ens separem del llac i ens endinsem cap dintre del parc de Kensington www.royalparks.org.uk/parks/kensington-gardens/things-to-see-and-do/memorials,-fountains-and-statues/the-albert-memoriafins que arribem a The Albert Memorial, on s'hi pot veure una estàtua que sembla treta de qualsevol país asiàtic. L'estil, els materials, les formes, no son pròpies d'aquest país.


Deixem el parc a Exhibition Road, carrer en el que podem trobar uns quants museus i galeries d'art com: 



Segur que tots els son molt interessats i s'han de veure, però el temps passa molt ràpid i no ens volem quedar a veure'ls.

Al final del carrer anem a l'esquerra, direcció Knightsbridge.

No ho podem evitar; al sortir de Kensington Park, tenim gana i al passar davant d'una pastisseria, hem d'entrar. La pastisserie Valerie www.patisserie-valerie-co.uk es pot trobar a bastants llocs de Londres; aquesta està al 215 de Brompton Road.

La dificultat és triar el que et ve de gust, ja que hi ha mil coses.

Una petita tarta de poma i uns mini croissants farcits de crema d'avellana, i continuem la nostra ruta del dia.


En aquest mateix carrer hi ha els grans magatzems de Harrods www.harrods.com, coneguts internacionalment.

Val la pena entrar-hi i perdre's pels diferents pisos que hi ha. El millor de tot; marques, alimentació, decoració, ... això si, bastant car. Per tant, no ens hi estem més estona de la necessària...


Seguim i tornem a entrar al pulmó de Londres, ara per l'Albert Gate. Ara som a Hyde Park!

La idea és travessar el parc fins a Marble Arch, just a l'altre cantó. 

Son varies les estàtues en record d'alguna cosa, les que pots trobar mentre passeges. 

Des d'un altre punt del llac Serpentine, es pot veure aquesta gran vista! Això si, estem a Londres i el dia ja s'ha tapat!


Després d'una bona estona caminant, arribem a Marble Arch, el que diuen que es el punt centre de Londres. A partir d'aquí continuem per Oxford Street en direcció Oxford Circus.


Un cop passem l'estació de metro de Bond Street, als pocs metres ens desviem cap a la dreta, per un carrer peatonal amb molt encant i ple de botigues i terrasses. Es St.Molton Street i està molt bé per passejar-hi.

Per aquesta zona busquem algun lloc per dinar, i tot caminant, trobem uns carrers peatonals bastant amagats i amb molt encant!! Qui diria que estem al centre de Londres! I el millor, és que el temps ens permet inclús dinar a l'exterior.

El lloc en questió és diu Mews of Mayfair www.mewsofmayfair.com i està situat al 10-11 Lancashire Court - New Bond Street.


Per dinar, menú bàsic; Un parell d'hamburgueses, una amb bacó i l'altre sense, i una amanida de gambes per acompanyar. Total per 53,44 £.

El lloc molt recomanable, amb una zona exterior molt guapa i una zona interior, de disseny. Un bon servei, i el menjar, també correcte.


Possiblement la zona més cara de Londres sigui aquesta; les botigues més cares (aquestes que només es poden mirar de fora),  cotxes d'escàndol, hotels impagables, ... i molt més!! Això és Mayfair.


Ja de nit (que no tard), ens hem guardat el parlament, la nòria i tota aquesta zona. Per arribar-hi ho fem amb metro (amb la Oyster) fins a l'estació de St.James Park. 

Des d'aquí fins a l'Abadia de Westminster www.westminster-abbey.org hi ha poca estona. Al no recordar-nos de mirar els horaris, ens trobem que ja està tancada.

El que si que podem veure (i de quina manera) és el Big Ben  i el parlament Anglès www.parliament.uk/bigben il·luminat i quin goig que fa.


Deixem enrere el parlament i des de l'altre cantó del pont, una gran imatge del riu Tàmessis i la gran Nòria de Londres.


Caminem una bona estona més pel cantó sud, just pel costat del riu. Les llums de la City i de la Catedral fan que Londres tingui un fantàstic perfil de nit.


Després de passejar durant tot el dia, i abans d'anar a sopar anem a fer una copeta de vi a la propera zona de Seven Dials i aquesta vegada anem al Canela www.canelacafe.com (33 Earlham Street).

El bar restaurant portuguès te unes petites taules per seure a l'exterior, i així es pot veure l'ambient que hi ha per la zona.

Un parell de copes de vi per 15,95 £.

Al vespre sopem al Polpo www.polpo.co.uk, un restaurant Venecià, diferent de la resta d'Italians de la zona ja que no és el típic de pasta i pizza.

Ens esperem una bona estona en una espècie de subterrani on hi ha el bar, una mica clautrofòbic. Fem unes copetes de vinet mentre xerrem del dia.


Finalment ens criden per sopar.

Les taules estan molt juntes, i s'ha de parlar bastant alt; també es una mica fosc.

Demanem un parell d'entrants i un parell de segons.

Un dels cambrers del local és Català; es l'Albert de Barcelona, i ell ens aconsella que triar.

El sopar correcte, i el lloc recomanable. En total 63,56  £.

Tornem cap a l'hotel i avui si que hi ha festa. Es dissabte i els pubs estan a petar de gent. A més, al no fer massa fred, tothom s'acumula al carrer.


Dissabte, 18 d'octubre: Darrer dia a Londres. Aquest cop esmorzem a la Pastisserie Valerie que hi ha molt a prop de l'hotel. Molt recomanable.

Tornem a l'hotel, preparem maletes i les deixem a recepció, al servei de guarda maletes.

Agafem el metro a Tottenham Road direcció a Earling Broadway, fins a l'estació de Notting Hill Gate. Els dissabtes hi ha mercat a Notting Hill, i això vol dir, visita assegurada.


El metro està ple de gent que fa el mateix que nosaltres i es normal, ja que l'únic dia que hi ha mercat al carrer és dissabte. 

A l'estació, pràcticament es buiden els vagons. 

El camí és fàcil de trobar, ja que només cal seguir als primers visitants fins que arribem a Portobello Road i aquí ja es tot recta avall.

Entre antiguitat i antiguitat, un grup de música amenitza el dia i com no, una munió de gent els està mirant. La veritat es que sonen força bé.


Als carrers paral·lels també s'hi poden trobar botigues interessants, de totes maneres, no veiem res que ens cridi massa l'atenció.

Les paradetes amb fruita i verdura, o les parades de bolleria i pastisseria, criden molt l'atenció!!! Quina bona pinta, i quines muntanyes!


Un cop arribem al final del carrer, ja es veu que les parades no son tant atractives i semblen més paradetes de firaires, sense interès.

Un cop aquí, l'estació de metro més propera és la de Ladbroke Grove, dintre de la zona 2!!! Com que la Oyster no ens permet l'entrada, decidim tornar cap a l'estació de Notting Hill però per una gran avinguda amb unes espectaculars cases i uns jardins molt ben cuidats. El carrer rep el mateix nom que l'estació de metro.

La passejada és molt entretinguda, sense gent, sense turístes, sense soroll!!! I amb poc més de 20 minuts, ja som de nou a l'estació d'arribada.

Agafem de nou el metro línia vermella direcció Epping i baixem a Oxford Circus, el centre de Londres.

Passegem per aquesta mega avinguda, lloc on hi ha les grans marques comercials i també molts grans magatzems; com és possible que n'hi hagi tants?

Entrem en un parell, però només per badar.

Seguim i ens desviem cap a la dreta, cap al Soho i arribem a la coneguda Soho Square. Una gran plaça, amb grans arbres, rodejada de blocs de pisos; un pulmó per aquesta zona d'oci tant gran. 


D'aquí ja anem cap a l'hotel! El vol de tornada és a les 15:45, per tant, necessitem una bona estona per fer el camí de tornada cap a Gatwick i així evitar possibles problemes.


Un parell de metros, el tren, una llançadora i finalment, l'avió!!!

Tot surt rodó en la tornada cap a casa .... 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada