Suïssa

Dissabte, 31 de Juliol: Vam sortir des del port de Barcelona el dissabte 31 a les 7 del mati direcció Gènova www.gnv.it. Arribàvem al destí a les 12 de la nit del dissabte; sortir del barco, agafem el cotxe, passem el control duaner i anem a buscar l’hotel. La primera nit vam dormir al Holiday Inn www.higenova.it, just al costat del port. Hotel molt correcte, inaugurat l’abril del 2009.

Diumenge, 1 d’agost: Avui si que comença el nostre viatge en serio. Ens llevem molt aviat, ja que volem sortir d’hora cap a Suïssa www.myswitzerland.com. Per tant, desprès d’esmorzar, a les 9 ja som a la carretera.

Entrarem per Suïssa pel Port del Simplon. L’autopista que agafem es molt pintoresca, ja que vas veient com les muntanyes es van aproximant cada cop més. A part, pots veure el Llac Major molt a prop. No vam parar cap moment ja que volíem arribar com més aviat millor.

A la duana de Suïssa pràcticament ni ens van mirar (amb el DNI és pot entrar sense problemes). Un cop aquí, hi ha dos maneres de passar aquest coll. La primera es agafant el tren a Iselle, poses al cotxe damunt del tren, pagues 15 € i en 20 minuts estàs a l’altre cantó http://mct.sbb.ch/mct/fr/reisemarkt/services/im-zug/zuege/autoverlad-uebersicht/autoverlad/autoverlad-preise.htm; sens dubte que es la manera més ràpida. L’altre, com no, es pujant el coll. Nosaltres vam fer aquesta segona opció, ja que ens havíem d’esperar gairebé una hora pel següent tren.

Un cop a dalt, a 2008 metres, primera parada i primeres fotos ja a Suïssa. Ja es comença a intuir que els paisatges seran fantàstics. Continuem amb el cotxe, passem per Brig, seguim vins a Visp i aquí ens desviem cap a Zermatt.

A Zermatt no es possible arribar-hi amb cotxe ja que es un poblet petit i només hi circulen cotxes elèctrics, per tant, parem a Tash, deixem el cotxe al pàrking de la terminal de tren que s’ha d’agafar per arribar a Zermatt www.matterhornterminal.ch/pagedaccueil.

Allà surten trens cada 15 minuts, per tant no ens hem d’esperar gens. El bitllet fins a Zermatt costa 15,20 CHF. Finalment arribem a Zermatt www.zermatt.ch/en. La primera impressió es molt bona. L’estació és el punt central del poble, ja que tothom arriba i surt des d’aquí. Una bonica plaça central està plena de gent caminant i un munt de cotxes elèctrics esperen que arribin els clients dels respectius hotels.

Amb la maleta anem caminant pel carrer central fins al nostre hotel, Coeur des Alps www.coeurdesalpes.ch; l’hotel està classificat com a número 1 a Tripadvisor, senyal que ha d’estar molt bé. I efectivament, segurament és dels hotels més encantadors que mai haguem estat. Té de tot i més. Les millors vistes de Zermatt, amb el Cervino/Matterhorn just al darrera, un jacuzzi exterior, un Hamann interior, una piscina interior climatitzada, i uns espais inigualables, cuidant moltíssim la natura que els envolta.

Un cop allà i sense perdre massa temps volíem pujar alguna de les grans muntanyes que hi ha a la zona per poder contemplar el Cervino des de més alçada.

Vam anar finalment fins a Blauherd, primer agafant un tren (al túnel d’accés fa un fred que pela) que et deixa a Sunnegga i després un telefèric. El preu son 45 CHF (anar i tornar, tot i que no vam aprofitar la tornada ja que ho vam fer a peu). Allà, amb un dia força calorós, vam començar a baixar a peu, tot gaudint d’unes vistes al·lucinants. 

Ja a Sunnegga, vam seguir caminant més avall fins a Findeln, i allà vam anar al Restaurant Chez Vrony www.chezvrony.ch, tota una institució a la zona. Uns platets per picar amb embotits de la zona amb un parell de cerveses Rugenbräu, 57,60 CHF. Els preus per menjar a Suïssa son molt cars.

Aquest, està en plena muntanya, rodejat de quatre casetes més. Val molt la pena ja que està totalment preparat per tot tipus de gent i la caminada la pot fer tothom i el restaurant és espectacularment acollidor.

Després de fer una cerveseta, relaxar-nos i descansar una estona, i picar unes tapes d’embotits i formatges de la zona (el dinar ens va costar 44,31 €), vam continuar la caminada fins a Zermatt, arribant pràcticament sobre les vuit. Cansats, anem al hotel a relaxar-nos una estona. Un cop al carrer principal, veiem que està completament invadit de gent. Avui, concretament és 1 d’agost, diada nacional de Suïssa, i pel que vam veure, la gent surt al carrer a menjar les especialitats pròpies del país.

Després del relax al hotel i de la dutxa, sortim al carrer a menjar algo, i per desgracia es posa a ploure, cosa que veiem que no es pas un problema, ja que la gent segueix al carrer igualment. Abans de sopar provem un vinet blanc en una petita carpa muntada per l’ocasió. Per sopar provem uns Bratswurts gegants al carrer que estan espectaculars. Una volteta més, castell de foc remullat, i cap a l’hotel a descansar.

Dilluns, 2 d’agost: Ens tornem a llevar molt aviat al matí ja que no podem desaprofitar el temps; avui teníem dos possibilitats: el Gornergrat o el Matterhorn Glacier. Els dos valen la pena, però no teníem pas temps per anar a tot arreu. Finalment ens decidim pel Gornergrat www.gornergrat-kulm.ch/en/kulmhotel-gornergrat.

Agafem el tren just al costat de l’estació central de Zermatt (76 CHF per persona). En total es tarda mitja hora per pujar fins a dalt de tot. El tren fa tres parades fins al Gornergrat: Findelbach, Riffelalp, Riffelberg. La puntualitat en els trens es immillorable. A les 10 del matí ja som a dalt. El dia està tapat, i es clar, a 3100 metres d’altura, fa una mica de fred. Es important portar un xubasquero ja que plou sovint. Nosaltres anem molt ben preparats. Veiem dos Sant Bernats enormes voltant per dalt; fan molta gracia, però si vols una foto has de pagar 8 CHF. També veiem cabres salvatges a la muntanya; aquestes s’acosten bastant a les persones.

Un cop hem entrat al restaurant hotel, hem vist una mica les vistes del glaciar Gornergletscher, i hem fet unes quantes fotos (cap al Cervino ja que està totalment tapat), comencem a caminar fins a Riffelberg. El camí es molt pronunciat i exigent, amb un fort nivell al principi (obligat anar ben equipat). 

A aquesta alçada pràcticament no hi h a vegetació, tot i això no tardem en trobar-la al igual que la pluja. Ben tapats seguim caminant fins al Riffelsee, un llac petit. Aquest es molt conegut ja que en un dia solejat s’hi pot veure reflexat el Cervino.

Degut a la intermitent però constant pluja, decidim no continuar caminant i baixem en tren des de Riffelberg fins a Zermatt. Just al sortir de l’estació, al davant hi ha una botiga de The North Face i com no, hi entrem a fer el badoc. Com que encara es d’hora per dinar, anem a buscar-ne un que ens han recomanat a l’hotel i que també surt a les guies; el Zum See www.zumsee.ch. Lo bo d’aquest lloc es que està indicat, per tant des de Zermatt fins al restaurant tenim 45 minuts a peu, o l’alternativa d’agafar el funicular fins a Furi i després caminar (de baixada) 10 minuts. Preferim caminar per fer gana. El camí és encantador, ven bé pel mig d’un bosc amb arbres molt alts.

Un cop allà, veiem que el restaurant està en un indret molt bonic, rodejat d’unes quantes casetes típiques de muntanya. Mengem un Rosti i un plat de verdures. La veritat es que tot es molt bo.

Els horaris per dinar aquí son els típics europeus, o sigui, a les 12 dinen i a les 7 sopen; i nosaltres, lògicament no hi estem acostumats. Aquest dia dinàvem sobre les 4 de la tarda. Ja de baixada, anem a l’hotel, al spa. Allà, entre piscina, Hamman i Jacuzzi ens passem una bona estona.

A la tarda/vespre, vam sortir a donar un vol per Zermatt, a la búsqueda d’alguns souvenirs típics. A sopar vam anar a un dels restaurants del Hotel Post www.hotelpost.ch/en/restaurant, concretament al Spaghetti & Pizza Factory.

Dimarts, 3 d’agost: Ens llevem, esmorzem i el jefe del hotel ens acompanya amb el cotxe elèctric cap a l’estació, ja que marxem de Zermatt, per desgràcia. Un cop a Tash, agafem el cotxe i ens dirigim cap a Interlaken www.interlaken.ch/index.php?id=53&L=5, passant pel Túnel de Lötschberg www.bls.ch/e/autoverlad/goppenstein-fahrzeuge.php. Aquest túnel uneix Kandersteg amb Goppenstein mitjançant un tren que carrega els cotxes pagant 14,5 €. Tarda únicament 20 minuts i es impressionant ja que no hi ha trens d’aquest tipus per aquí.

Ja som a la vall de Kandersteg. Les vistes als paisatges son impressionants. Seguim la carretera fins a Interlaken. Anem al Hotel Derby www.hotel-derby-interlaken.ch (bona relació qualitat - preu). 


Deixem les maletes i anem cap a Lauterbrunnen, a veure les cascades de Trummelbach www.truemmelbachfaelle.ch. Aquestes son espectaculars, pel soroll de l’aigua al caure i per la forma que han agafat les pedres al llarg dels anys. L’entrada costa 11 CHF per persona.

Sortint d’aquí anem fins a Lauterbrunnen, aparquem el cotxe i mengem uns Bratswurts en una paradeta que hi ha al mig del poble. 


Agafem de nou el cotxe i anem cap a Spiez, un poble a uns 20 minuts d’Interlaken, petit però amb molt d’encant. Donem una volta pel port, i gaudim de la bellesa del llac. 

Sortint d’aquí anem fins aThun www.thun.ch/tourismus.html. Aquest és més gran, per tant es necessita una bona estona. El poble es fantàstic, amb molts carrers peatonals plens de taules i cadires. Els ponts que travessen els rius també son molt bonics i per descomptat, el castell, que es formidable.

Al vespre, tornem fins a Interlaken. Voltem una estona pel carrer Höheweg, el més comercial. Fem una cervesa al Bar Hooters i busquem un lloc per anar a sopar. A Interlaken hi ha molts i molts turistes, que segurament tenen la base muntada aquí, al igual que hem fet nosaltres. Particularment és un dels llocs que més ens ha decebut del viatge, ja que ens esperàvem algo més. Finalment sopem a la terrassa del Cafè Restaurant Paris, i tornem cap al hotel ràpidament degut a la pluja. No sabem si l’endemà podrem anar al Jungfraujoch www.jungfrau.ch ja que el temps no pinta massa bé.

Dimecres, 4 d’agost: Ens llevem aviat, cop cada dia; i com sempre, el primer que fem es mirar el cel i engegar el televisor, ja que hi ha un canal amb moltes webcams (serveix per veure el temps a totes les muntanyes pròximes). I per sort, a la zona d’Interlaken s’ha obert tot.

Per tant, esmorzem, agafem el cotxe i anem fins a Grinderwald per agafar el tren allà; no es que ens estalviem gaires diners, però si que un bon trosset de tren; a més, després al baixar, ja estarem aquí. El bitllet de tren ens costa 157 CHF per persona!!!! www.sbb.ch/fr/index.htm

Quan agafem el tren, aquest està a rebentar, tant que ens quedem sense seient. Per tant es important anar-hi com més aviat millor.

El tren, fins arribar a dalt de tot fa 4 parades: Brandegg, Alpiglen, kleine Scheidegg i Eigergletscher. A totes elles pots baixar i pujar quan vulguis. A part, encara fa un parell de parades més, per poder contemplar l’Eiger i per veure l’Eismeer. Aquestes dos parades són de 5 minuts, just per fer la foto i tornar al tren.

Finalment, i després de casi dos hores, el tren arriba al Jungfraujoch. Allà, sembla mentida, hi ha moltes coses a fer i a veure; primerament comentar que hi ha 6 restaurants diferents (hi ha gent de tot el món), botigues, miradors, etc ... Nosaltres vam sortir a l’exterior, i des d’allà hi ha una vista fantàstica; i tampoc feia gaire fred!!! Es veu la vall de Grinderwald, el espectacular glaciar Gletscher, i també es impressionant perquè tens alguns núvols per sota de les muntanyes. Ara estem a 3.454 metres, l’estació de tren més alta d’Europa.

Hi ha una garantia del 100% de trobar neu i gel! La sala d'observació de l'Esfinx i la terrassa estaven plenes de gent, el brillant Palau de Gel esta bé i el millor de tot és poder fer un passeig per les neus eternes de l'altiplà del Jungfrau. Vam estar casi una hora i mitja caminant (entre pujar i baixar), en màniga curta!!! Al arribar a dalt de tot estem a 3.650 metres. Des d’aquí hi ha unes vistes fantàstiques del glaciar Aletsch.

El recorregut està senyalitzat i preparat a partir d'abril a octubre. No obstant això, un bon calçat i roba adequada és essencial.

Al cap d’una estona, anem a l’estació i la cua es terrible; lògicament, tothom acostuma a fer els mateixos horaris. Baixem a Kleine Scheidegg per donar una volta i aprofitem per dinar algo. Allà hi ha la possibilitat de fer molts camins. Segurament el millor de tots es l’Eiger Trail; per fer-lo, s’ha de baixar a Eigergletscher i ja el trobes indicat. Aquest et deixa a Grinderwald. Sens dubte, espectacular www.gimmelwald.com/eigertrail.html.

Ja a la tarda, arribem a Grinderwald, donem una volta, i anem amb el cotxe fins a Brienz. Fem una paradeta i aprofitem per tirar unes fotos al llac Brienzsee. 

Tornem a Interlaken i anem a fer una copeta de vi a un local molt recomanable, amb terrasseta i tot, el Wine Art www.wineart.ch.

Per fer ja el dia complert, just al davant del bar, al gran parc d’Interlaken, van fer una demostració de musica Suïssa, on homes i dones anaven amb els vestits tradicionals i feien sonar el corn dels Alps, el típic instrument de vent del país.

Dijous, 5 d’agost: El dia es lleva totalment gris i plujós; consultant les diferents webcams veiem que es a tot el país. Per tant, els plans d’avui han de canviar; volíem anar al pont sobre el glaciar Trift www.grimselwelt.ch, però ho deixarem per alguna altre vegada que vinguem a Suïssa.

Enlloc d’això, hem decidit que anirem a veure les Rheinfall - cascades del Rin www.rheinfall.ch , al nord del país. Des de Luzern hi ha poc menys d’una hora, per tant canviem una activitat per una altre. La primera part del trajecte, d’Interlaken a Brienz vas per autopista, a costat del llac. Després, de Brienz a Luzern, s’ha de pujar un petit port de muntanya amb unes vistes espectaculars; llàstima del dia que no ens acompanya gens. De Luzerna a les Rheinfalls és tot autopista.

L’entrada val 5 CHF per persona, però valen molt la pena. Son unes cascades espectaculars i es poden veure des de molt a prop ja que hi ha diferents sortints al llarg de la muntanya. Entre la pluja, i les cascades sortim d’allà ven xops, sort que portàvem el xubasquero.

Tornem a Luzern, aparquem el cotxe sota del centre cultural KKL i anem a buscar l’hotel d’avui, el Zum Weissen Kreuz www.altstadthotelluzern.ch. Aquest hotel està just al centre de Lucerna, al davant del riu i enmig de la zona peatonal comercial, per tant, es una molt bona elecció. Té unes habitacions molt còmodes, i disposa de molts serveis com ara wi-fi gratuït.

Com que el dia ens dona un respir, aprofitem per dinar a costat del riu i per fer algunes fotos al típic pont amb la torre al mig de Lucerna. Després, anem caminant fins al parc on hi ha el lleó esculpit a la paret. Com no, està ple de turistes Japonesos tirant fotos. I el resta del dia ens el passem passejant pels carrerons, descobrint murals pintats a les façanes de les cases, creuant els diferents ponts que hi ha, pujant a les muralles, i acabant fent un cafè sota les arcades degut a la intensa pluja que cau.

Sopem al restaurant pizzeria de l’hotel, lloc per cert que surt recomanat a les guies i la veritat és que està molt bé (54,90 CHF), una última volteta per veure el mateix de nit i cap a l’hotel a dormir.

Divendres, 6 d’agost: La idea inicial era pujar al Mont Pilatus, si es que el dia acompanyava, i per desgracia, ens llevàvem i encara estava tot tapat. Per tant, opció dos; anem cap a Berna tot passant per carreteres interiors de la zona d’Emmental. Esmorzem, anem a buscar el cotxe i marxem.

Per la zona d’Emmental és per on es comencen a veure les vaques de Suïssa; de fet era una cosa que ens tenia intrigats, ja que fins ara no n’havíem pràcticament vist cap. La ruta ens porta per zones plenes de camps amb molta vegetació, muntanyes que semblen camps de futbol i casetes repartides entremig d’aquests camps. Fem una paradeta a Langnau im Emmental, però sincerament no val massa la pena; es molt millor el trajecte que el poble; segurament n’hi ha d’altres molt més interessants.

Abans d’anar a Berna continuem resta i ens desviem fins a Murten. Aquest poblet te un llac al costat que rep el seu nom, el Murtensee. Al arribar, està ple de zones d’aparcament pels voltants. El poble es encantador, sobretot la part emmurallada, ple de terrasses i de gent dinant a la 1 del migdia; a nosaltres encara ens queda una estona. Després de fer una cerveseta al carrer principal, agafem el cotxe i anem cap a Berna, que està a uns 20 minuts.

Aquí farem el mateix que fem als altres llocs, primer anem al hotel, el Goldener Schluessel www.goldener-schluessel.ch. Aquest està molt centric també; deixem el cotxe en un dels pàrkings de Berna (Rathaus-parking).

Berna sens dubte és una visita obligada per tothom. El seu casc antic ofereix una bona estona per recorre’l tot. El primer que fem es anar a menjar alguna cosa; veiem moltes terrasses, com a tot arreu però preferiríem alguna cosa que no fos molt cara, ja que ens hem gastat molts diners en pocs dies. Tot caminant per Marktgasse, veiem un Migros, una espècie de cadena de supermercats que ofereixen menjar per emportar. Nos ens agafem unes amanides molt bones i ens assentem al carrer a menjar-les (cosa molt habitual allà).


Després de dinar, fem un cafè a Kornhausplatz (podríem dir que es el centre de la ciutat) i ens esperem fins les quatre menys deu per anar a veure el rellotge astronòmic. Davant d’aquest rellotge si ha d’estar quatre minuts abans de l’hora, que és quan les figures mecàniques passen a ocupar la nostra atenció. A tres minuts abans de l’hora, el gall canta per primera vegada i ho farà tres vegades en relació amb la frase que Jesucrist li va dir a Sant Pere “Abans que el gall canti, tu hem negaràs tres vegades”. Després el bufó toca les campanes i els ossos també giren. El gall canta de nou i a l’hora en punt Cronos gira el rellotge de sorra que té a la seva mà. Amb el tercer cant del gall acaba l’espectacle. El mèrit es que s’ha conservat el mecanisme des de l’origen ja que el rellotge funciona igual que funcionava en el segle XVI.

Sortint d’aquí, seguim recta avall per Kramgasse fins al pont Nydeggbrücke i aquí ja veiem el fossar dels ossos. Ni ha 3, dos de petits i un Os gran. Son una passada!!!

Un altre lloc que s’ha d’anar es al Rosengarten; es un mirador espectacular a pocs metres del fossar dels ossos. Des d’aquí hi ha una panoràmica espectacular de Berna; de nit deu ser encara més impressionant.

Baixem i tornem al centre, i passegem per les arcades, tot mirant les botigues que hi ha, anem fins a la Catedral, l’Opera, la plaça de l’estació, etc. A la nit anem a sopar al restaurant Rablus i després a dormir, tot i que es divendres i hi ha molt ambient pel carrer.

Dissabte, 7 d’agost: Avui tenim una ruta molt complerta; sortim de Berna ven aviat i anem cap a Fribourg. Allà hi fem una paradeta; tenim la sort que fan el mercat i aprofitem per donar-hi una volteta.

Sortint d’aquí seguim per la carretera fins a Gruyeres. Aparquem al cotxe al pàrking de sota (els altres estaven plens) i caminem fins al poble. Aquest és súper petit però súper encantador. És tracta d’un únic carrer d’origen medieval, ple de terrassetes a cantó i cantó. Els amants del formatge, com no, han de gaudir molt ja que l’especialitat és la Fondue. A la majoria de taules n’hi ha.

Pugem fins al castell però no hi entrem ja que pel que vaig llegir als fòrums, no val massa la pena. Si que ens quedem sorpresos de veure un bar Alien al poble; que hi pinta aquí aquest bar??? Doncs resulta que el creador de les pel·lícules d’Alien té un bar en el seu honor www.hrgiger.com/barmuseum.htm. També veiem el seu museu, el HR Giger www.hrgigermuseum.com.

Al migdia arribem a Saanenmöser i anem a l’hotel. A Gstaad tots els que vam veure eres molt cars, i buscant buscant vam trobar aquest. La població de Saanenmöser està a uns 10 km de Gstaad. L’hotel és el z-loft www.zloft.ch i es un hotel que està en plena muntanya; al hivern, hi ha les pistes d’esquí just al costat. Espectacular i molt recomanable lloc per gaudir de la natura al 100%.

Després de dinar alguna cosa al mateix hotel, ens quedem gaudint del lloc a la terrassa del hotel. Qualsevol marxa d’aquí. A més, el dia es espectacular i el sol brilla més que mai.

A la tarda, ja quan el sol deixa d’escalfar tant, anem a Gstaad. Aquest poble és conegut mundialment per ser un dels llocs més pijos i ja es veu un cop hi arribes. Cotxes de luxe, botigues caríssimes, i un ambient únic. Això si, es mereix fer-hi una visita. Aprofitem per fer una cerveseta en una terrassa mentre es va fent de nit.

Anem al hotel i sopem allà mateix. Es una cosa poc habitual, la de menjar als mateixos hotels a on estem, però aquest s’ho mereixia.

Diumenge, 8 d’agost: Quina llàstima, ja hem de marxar d’aquí. Es realment un lloc per passar-hi uns quants dies i fer caminades per les muntanyes i relaxar-se per les tardes. Passem per la carretera que porta fins a Glacier 3000. Passem per les Diableretes i seguim fins arribar al Chateaux du Chillon www.chillon.ch.

Ja des de lluny es veu el castell. La seva ubicació es idíl·lica, ja que es troba al peu del llac Leman. Al castell ens hi passem casi dues horetes. Val la pena fer-li una visita ja que es espectacular.

Sortint d’aquí, seguim per la carretera i passem per Montreux, on no veiem massa ambient al ser diumenge. A continuació arribem a Vevey, on si que parem ja que volem veure la forquilla clavada al llac. 

Continuem la ruta d’avui passant per Laussanne i seguim fins a Ginebra. A Ginebra no hi estem massa estona, ja que per desgracia nostra, si celebren les festes de la ciutat i està tot tallat. Això si, dinem en un xiringuito Tailandès que hi ha al passeig del port, i marxem després de veure el Jet d’eu.

A la tarda, sobre les 5 arribem a Annecy. Una població petita que pertany a la Savoia. Quina passada de lloc, rodejat per un llac enorme, i amb un ambientas al carrer terrible. Es un lloc encantador, ple de gent, i amb moltes terrasses. Anem a l’hotel Palais de l’isle www.hoteldupalaisdelisle.com a deixar les maletes i sortim a passejar.

A Annecy hi ha moltes coses per veure i fotografiar. El palau de l’illa, també anomenat l’antiga presó, és el més important i el que tothom fotografiava. Es molt bonica. També vam anar fins al espectacular castell, a la part alta; des d’allà hi ha una vista molt bona de tot el poble.

Al vespre sopem en un dels molts restaurants que hi ha; això si, tenim problemes per trobar-ne un ja que la gent sopa molt aviat, i nosaltres no hi anem fins les 10 i clar, ens trobem que molts ja no serveixen sopars.

Dilluns, 9 d’agost: L’esmorzar no està inclòs a l’hotel, però casi que millor, així podem sortir al carrer i menjar un exquisit croissant francès. Agafem maletes, i anem cap al cotxe; ens espera unes quantes hores fins a Carcassonne.

Per dinar, parem al poble de Seté, a la costa francesa, molt a prop de Montpellier. Donem una volteta per la zona del port i dinem a le Grand Bleu. Aprofitem per menjar una mica de peixet, algo que hem trobat molt a faltar a Suïssa.

Ja a la tarda arribem a Carcassonne i anem al hotel a deixar les maletes. Aquest cop estem a l’hotel Montmorency www.lemontmorency.com. Aquest hotel està molt bé pels serveis que té, pel preu i sobretot per la seva fantàstica ubicació, al costat de la Cité medieval.

Ens passem la tarda voltant pels atapeïts carrers de la Cité.

Dimarts, 10 d’agost: Avui ja és del darrer dia; ens llevem, esmorzem a la terrasseta del hotel, i ja marxem cap a Manresa.

Fins aquí el nostre nou viatge; esperem que us hagi agradat el nostre relat!!! Siauuu

França

La nostra colla organitza cada tres o quatre mesos una escapada i aquest cop ens toca a nosaltres organitzar-la; i la veritat es que ho teníem molt clar des de fa molts dies; volíem anar a Carcassonne.

Dissabte dia 27/02: Sortim de Manresa a les 8:20 del matí en direcció França; per estalviar l’autopista passem per l’eix transversal. Parem a l’areal de servei l’Empordà a fer un cafè amb llet i al cap de 20 minutets, seguim el nostre camí.

El primer lloc a on anem, abans de Carcassonne, és la Reserva Africana de Sigean ; aquest lloc el vam veure anunciat per la televisió i feia bona pinta, per tant vam incloure aquesta parada com a part de l’escapada.

A les 11 ja som a l’entrada de la reserva Africana http://pagesperso-orange.fr/zoo.sigean/index.cat.htm. L’entrada pels adults és una mica cara (26 €) i per sort, els nens son molt petits i no paguen.

La visita al parc consta de dos parts; una primera on vas dins del cotxe fent un recorregut marcat; en aquesta part, hi ha ossos, lleons, zebres, rinoceronts, impales, i la tira d’animals totalment lliures per la gran esplanada que hi ha. No hi ha perill ja que son animals acostumats als cotxes, això si, no es pot ni obrir finestres ni sortir del cotxe!!! Estem bastant de sort ja que els animals estan bastant actius; com a anècdota podem dir que un os quasi ens arranca el retrovisor d’una mossegada!!!

Un cop hem fet tot el recorregut amb cotxe, arribem a la zona de Picnic – cafeteria. Aquí aprofiten els pares per donar menjar als petits (hi ha un bar – restaurant totalment preparat per nens). I desprès, anem a la zona de picnic per poder dinar els grans; hem preparat abans de sortir de casa unes amanides de pasta per tota la colla; encara estem bastant de sort ja que el dia aguanta i la temperatura es pot aguantar.

Desprès de dinar, anem a fer la segona part del recorregut; particularment i pel que deien els altres amics, aquesta es molt més xula que l’anterior; també hi ha un circuit marcat i sense cap mena de perill. En aquesta zona es poden veure grans elefants, goril·les, flamencs, al·ligàtors, lloros, camells, xaiets, i molts més animals.

La volta dura una horeta i mitja. Ja per acabar, tornem al cotxe i sortim del parc en direcció a Carcassonne; tenim 35 minuts d’autopista.

A les 17 hores, finalment arribem a Carcassonne - www.carcassonne.fr. Primer de tot anem a l’hotel per deixar les maletes (Hotel de l’Octroi - http://www.lemontmorency.com/#/es/intro/). Es tracta d’una petita cadena de tres hotels tots ells situats molt a prop de la ciutat medieval i amb un gran gust i servei. El que estem nosaltres està a poc més de 5 minuts a peu del castell. El preu per una habitació clàssica (llit matrimoni) en temporada baixa és de 50 euros i en temporada alta és de 65 € (més 10 € per esmorzar).

Un cop hem deixat les maletes, ens dirigim cap al castell. D’entrada dir que es majestuós, imponent com poques coses. L’estat de conservació es espectacular i la neteja també és molt bona. Entrem per la porta deNarbonne. Un cop l’hem passada, veiem la segona muralla, també molt ben cuidada. Entrem a la ciutat medieval i la veritat és que no hi ha paraules ja que es al·lucinant; totes les cases mantenen la mateixa construcció de pedra. Està ple de botiguetes i restaurants especialment adreçats als turistes com nosaltres; per sort no hi ha massa gent i es pot circular perfectament. Arribem a una petita plaça central, rodejada de bars amb els seus cartells en francès, tots oferint la típica “cassoulet au confit de canard” per menjar.

La Cassoulet està considerada entre els deu plats més populars de la cuina francesa, i s'ha convertit en un tradicional menjar al sud de França. Bàsicament, és un guisat que es prepara sobre la base de faves, mongetes i carns, sent la d’ànec la més habitual.

Seguim caminant i arribem al Castell de Carcassonne; per desgracia està tancat ja que els horaris d’hivern no son massa bons. Demà hi tornarem.

Agafem un altre carreró i arribem fins a l’altre porta de la ciutat medieval, la porta de l’Aude. La vista és espectacular ja que s’està fent de nit i el cel està d’un color ataronjat. Tirem unes fotos i seguim caminant.

Algunes de les botigues ofereixen productes típics de la zona, com les galetes de mantega, pots de foie, i com no, pots de Cassoulet. Demà en comprarem abans de marxar. Mentre caminem, anem mirant els restaurants que hi ha per la zona ja que ens hi quedarem a sopar; finalment reservem a L’Ecu d’Or per les 21 h.

S’està fent tard, i decidim fer una paradeta en una taverna, ja que el fort vent i el fred poden amb nosaltres. Fem una copeta de vi i una altre i una altre i d’aquesta manera passa ràpidament l’estona; en el mateix bar, per cert, hi ha una altre colla de Catalans.

El sopar al restaurant resulta ser un encert total; mengem productes típics, com Confit d’Ànec, la famosa Cassoulet, una mica de foie, etc ... en un menú de 15 €. Sortim i anem cap a l’hotel a dormir.

Llocs d’interès de la ciutadella

La ciutadella encara està habitada. 52 torres i 2 muralles concèntriques fan un total de 3 km de recinte emmurallat. El visitant pot descobrir lliurement una gran part de la ciutadella (excepte el castell): la basílica de Saint-Nazaire, els corredors de maniobra, les muralles, la porta de Narbona, la porta de l’Aude i la vida interior de la ciutadella.

La Basílica de Saint-Nazaire: La primera acta autèntica que esmenta aquesta església data de 925. Al 1096 el papa Urbà II arriba a Carcassonne i beneeix les pedres de la catedral de Saint-Nazaire i de Saint-Celse. L'edifici s'acaba en la primera meitat del segle XII. Diverses vegades remodelat, l'edifici perd al 1801 el seu estatus de catedral, que passarà a obtenir-lo l'església de Saint-Michel, situada a la Bastida. Al 1898 el papa Lleó XIII li atorga el títol de basílica. Està obert al públic de 9:00 a 12:00 hores i de 14:00 a 17:00 hores al hivern.

El castell: L’última defensa, va ser construïda en el segle XII pels Trencavel, vescomtes de Carcassonne. Va ser modificada sense parar al llarg dels segles següents. Avui dia es difícil fer-se una idea precisa del que una vegada va ser la seu d’aquests poderosos cavallers feudals. Horari de visita: octubre - març : 10:00 a 17:00 hores.

La porta de Narbona: La porta de Narbona es el conjunt més important d’aquest període: les dos enormes torres tenen forma de promontori. Una cadena prohibia la entrada. Paranys i rastells se succeïen en un doble dispositiu de tancament.

La porta de l’Aude: En la part baixa de la escarpadura de la ciutadella una muralla defensava l'extraradi de les riberes de l’Aude. Aquesta muralla data del segle XIII. Impedia que l'enemic romangués entre l’Aude i la ciutadella perquè estava situada a tir de pedra de les torres.

El teatre: El teatre, lloc emblemàtic del Festival de la Cité, es un altre monument carregat d'història. És possible veure el Théâtre Jean Deschamps, fora dels espectacles del “Festival de la Cité” durant la visita guiada de les muralles que comença pel castell.

La palestra: Aquest espai entre els 2 recintes emmurallats (emmotllat al pendent del pujol) es va aplanar en el segle XIII, quan s'estava aixecant la 2 muralla (accessible pels corredors de maniobra). Al recórrer aquesta zona es poden reviure mentalment vint segles d'història i apreciar els diferents estils de l'arquitectura militar.

La palestra alta: Costat sud-oest, sud i sud-est des de la Porta de l’Aude fins a la Porta de Narbona (al voltant de 600). Les noves construccions (reconstrucció de tot l'angle Sud, la torre quadrada del Bisbe, la torre Saint-Nazaire) efectuades sota el regnat de Felipe III el Temerari (finals del segle XIII) es reconeixen fàcilment per l'ús de pedres sortints. Per contra, al sud-est, la muralla interior ha sofert solament una remodelació; aquí alternen les pedres encoixinades amb el petit aparell romànic.

La palestra baixa: Des de la Porta de Narbona a la Porta de l’Aude a la dreta, després del Pont aixecat (al voltant de 500). La raó de començar per aquí és que, ràpidament, ens trobarem enfront de les restes de l'antiga muralla del baix Imperi (segles III - IV) caracteritzada per un parament de petit aparell (pedres de petita dimensió) sovint interromput per reforços de maó. Les torres, llises, del costat de la ciutat, ofereixen un sortint semicircular del costat del camp; la part inferior és massissa i el pis posseeix finestres de mig punt ressaltades per dovelles de maó.

Diumenge dia 28/02: L’endemà al matí, després d’un bon esmorzar, deixem maletes al cotxe i tornem cap al centre de la ciutat medieval. Per sort, el dia és més estable que l’anterior i el sol fa acte de presencia.

Voltem pel castell una bona estona, i sortim per la porta de l’Aude. Allà, decidim baixar fins el pont Vell i contemplar les vistes del castell. Val molt la pena. Tornem a pujar i seguim voltant pels estrets carrerons. Comprem alguns records turístics, uns pots de Cassoulets, uns pots de Foie, i algunes altres coses. Aprofitant que el temps s’aguanta, ens assentem a una terrassa a la plaça del centre. Allà decidim que dinarem aCotlliure, un bonic i pintoresc poble situat a la frontera entre Catalunya i França.

Dit i fet, paguem i marxem; això si, segur que algun altre dia, amb millor temps tornarem per poder gaudir de tot aquest gran complex.

Cotlliure també té una gran zona medieval; el poble està dividit en dos parts per un petit castell amb grans muralles davant del mar. Els carrers peatonals son bonics i les terrasses gaudeixen d’unes vistes privilegiades.

Dinem en una d’elles aprofitant que està tancada amb un plàstic i abans de marxar, fem una paradeta en una botiga d’anxoves i boquerons. A les 20 h arribem a casa, ven cansats de tant caminar...