Gastronomia i esport al País Basc

Divendres, 7 de Novembre: Sortim al migdia de Manresa, just després de treballar. Carreguem maletes i som-hi, que tenim una bona estona.

Parem a dinar en una àrea de servei i la veritat és que és un autèntic atracament, ja que et fan una bona clavada per un trist entrepà i una aigua ...

El viatge realment no et fa tant llarg, ja que al ser 4 al cotxe, sempre hi ha algun tema per poder parlar.

Finalment, a les 20h arribem a Donosti i anem directament a recollir el dorsal i la bossa del corredor, així ens podrem dedicar tot el dissabte per voltar per la capital Guipuscoana.

La zona de recollida està situada al mateix estadi de la Reial Societat, a Anoeta. Primerament recollim el dorsal (27640), i després anem a un estadi paral.lel que hi ha al costat i recollim la bossa i la camiseta!!! Perfecte...

Agafem el cotxe de nou i anem cap al centre, cap a l'apartament que hem llogat per passar el cap de setmana. 

Per fer-ho, vam buscar al portal www.airbnb.com i vam trobar un bonic apartament al centre de Donosti, a la plaça Sarriegui.

El petit apartament estava bé, sobretot per la ubicació, però si que tenia alguns handicaps; al ser dos parelles, només hi havia una habitació gran i l'altre, era molt petita; solució, dormir al menjador. A més, estava en un cinquè pis i sense ascensor...

Tampoc hi ha pàrquing, per tant em de deixar el cotxe al pàrquing del Boulevard; els dos dies ens costen 49€.

De totes maneres, li donem una bona valoració, ja que vam poder descansar bé i els espais comuns, sobretot el bany, estaven molt bé. 

Per sopar anem de pinxos, que son a Donosti!!!

Triem únicament 3 restaurants.

- Ganbara: Fem unes croquetes de pernil, uns minis de pernil, un plat de bolets, unes cloïsses marinera i 4 copetes de vi, una per cap. Tot per 76,70 €. 100% recomanable.

- La Cepa: Agafem una taula, coincidint que uns coneguts de Manresa la deixen lliure i seiem una estona, mentre mengem uns quants pinxos més.

- Gandarias: Un Foie a la planxa, un pinxo de truita de patata, unes tartaletes, i unes copetes de vinet ... per 15,90 €.

Sortint d'aquí ens parem en un bar a fer una copeta; està clar que podem fer-ho tot i que per sobre de tot, hem vingut a passar-ho bé....

Dissabte, 8 de Novembre: 

Ens llevem aviat, ja que volem aprofitar el dia. Per esmorzar anem a una petita cafeteria molt propera a l'apartament, la cafeteria Maiatza.

Uns esmorzars molt bons, entrepans, croissants, sucs de taronja i un bon cafè i tot a molt bon preu.

El dia passa ràpidament. Voltem pel casc antic de Doností, i més tard anem cap al centre.

Unes quantes compres al matí, per portar alguna coseta pels més petits de la casa.

Dinem amb una altre colla de Catalunya en una coneguda sidreria de Doností, la San Bartolomé www.sidreriasanbartolome.com.

El menú sidreria està compost per Xoriço a la sidra, truita de bacallà, bacallà a la donostiarra i xuletón. I per si no en tens prou, el postre!!! El preu, 26,50 € per persona. Realment fantàstic!!!

A la tarda, el mateix que el matí; tornem a anar de botigues, mentre saludem a amics i coneguts de Manresa, que també estan allà per còrrer la Behobia.

Cap al tard, voltem una estona per la platja de la Concha i ens quedem gelats al veure que està plena de surfistes dins de l'aigua, desafiant el fred i la baixa temperatura de l'aigua!! 

Per sopar tornem a anar de pinxos i tornem al Gandarias...

Unes croquetes de bolets, unes broquetes de gambes, uns pinxos de filet i uns de vieira, realment increibles i tots, per 20,90 €. Ho acompanyem amb uns vinets...

Acabem a Enbata, just al costat i ho matem amb uns quants pinxos més, tot per 23,70 €.

Ja ho tenim tot fet per avui, per tant, ara toca descansar bé i preparar-se per demà...

Diumenge, 9 de Novembre: Una cita obligada pels amants del running és la clàssica cursa popular Behòbia - Sant Sebastià, que es disputa normalment el primer diumenge de novembre al País Basc.

La reserva de la plaça la vam fer a mitjans del mes de maig, per tant, si es vol anar a còrrer, has de ser previsor i reservar ràpid, ja que hi ha molta gent interessada en fer-ho i les places s'acaben.

Per poder fer la reserva de la plaça s'ha d'anar a la seva web www.behobia-sansebastian.com/2014/carrera/index.php, fer la pre-reserva i al cap d'uns dies, la reserva definitiva.

Es tracta d'una cursa de 20 quilometres que comença a Behòbia, just al costat de la frontera amb França, i que acaba al bulevard de Sant Sebastià.

Ens llevem ben aviat, baixem a esmorzar al mateix lloc que els altres dies, tornem a l'apartament per preparar-nos i marxem cap a l'estació de tren.

Pel camí que fem a peu, ens trobem a molts altres corredors; nosaltres sortim a les 9h, ja que el trajecte només dura 30 minuts i uns 15 més autobús.

A l'estació, molta gent agafa el tren especial per anar cap a Irun. Tothom canviat i amb les bambes a punt; a més, no fa fred, per tant, hi ha molts valents que van amb màniga curta.

Arribant a Irun, un autobús ens porta fins a Behobia, passant durant uns minuts per territori francès.

Un cop allà, fem un cafè per agafar forces i llestos; ara ja només falta que arribi l'hora per començar a còrrer.

Sortim a les 11:21. 

La gran expectació que hi ha al llarg de la cursa la fan una de les millors de la zona, ja que des del quilòmetre 0 fins a l'arribada, hi ha gent animant als corredors, siguin d'on siguin.

L'ordre de sortida, al ser el primer any que la fem, era des del darrera de tot, ja que no teniem un temps per poder acreditar; per tant, quan el primer corredor acaba la cursa, nosaltres encara no em ni sortit!!!

El recorregut és bastant exigent, ja que hi ha bastantes pujades i baixades, i clar, al tractar-se d'una cursa de 20 quilòmetres, no s'ha de sortir a fons, i menys si es la primera vegada, ja que sinò, al final no t'aguantes.

El temps final és el de menys, ja que el que compte és fer-la i acabar-la dignament; això si, per ser la primera vegada, baixar d'una hora i quaranta cinc minuts, és un èxit!

Això si, l'any que ve, tornem...

Una dutxa abans de marxar de l'apartament, i anem a picar alguna coseta, ja que no podem tornar sense dinar abans.

La tornada és tranquil·la; ja no xerrem tant, segurament pel cansament del cap de setmana.

A les 21h, ja som de nou a Manresa ... i ara ja toca descansar i preparar-se per la propera Behobia.

País Basc

Divendres, 9 de setembre: Sortim de Manresa cap a quarts de cinc amb el cotxe del Xevi i la Magda. La idea és arribar a Donostia sobre les nou del vespre, per poder sortir tranquil·lament de l'hotel i anar a sopar.

Fem un parell de paradetes per estirar les cames, i sobre l'hora pronosticada, arribem a l'hotel Barceló Costa Vasca www.barcelo.com/BarceloHotels/es-ES/Hotels/Spain/SanSebastian/CostaVasca. L'hotel està en una zona molt tranquil·la de Donostia, a 10 minuts a peu de la platja d'Ondarreta i a mitja hora del casc antic de la ciutat. 

Per dintre, l'hotel ofereix tot el tipus de serveis com Spa, piscina interior i exterior, wifi, ...

Un cop estem llestos, quedem sota l'hotel els quatre i anem caminant cap al centre, tot resseguint la concha. Un cop al centre, anem de tapeo pels diferents bars que hi ha. Ni ha que tenen els pinxos més elaborats que altres, tot i que el preu també és més car. I per acompanyar cada pinxo, una copeta de txacolí.

La millor pàgina web per poder localitzar els millors llocs de pinxos de Donostia és www.todopintxos.com. Espectacular; en ella hi podeu trobar diferents rutes al igual que tots els bars i els pinxos que fan.

Al vespre, ja amb més amics, acabem la nit al Museo del Whisky www.museodelwhisky.com, on curiosament la majoria de la gent. En aquest Bar - Museu hi ha més de 3.000 referències diferents de whisky, i es una de les col·leccions més grans del món.

Sobre les 3 del matí i després d'alguns gin-tònics, agafem un taxi que per 8 euros ens porta a l'hotel.

Dissabte, 10 de setembre: Entre la ressaca dels gins i que el despertador no va sonar, vem baixar a esmorzar una mica tard!!!

Després d'esmorzar i un cop al carrer, vem veure que la platja es començava a emplenar ja que feia un dia fantàstic, per tant, tornem a l'hotel i ja amb el banyador anem a la platja d'Ondarreta. 

L'aigua estava gelada i una mica plena d'algues, però quin plaer banyar-se allà!!! estem un parell d'horetes, i després, tot caminant, fem tota la platja de la concha fins al port. 

La idea és dinar a algun xiringuito d'allà; ens recomanen que anem a la Rampa, però com que no hem fet reserva, no tenim lloc.

Finalment anem a un altre restaurant del port i la veritat es que mengem espectacularment bé; el besuc i la tonyina estan de cine; per acompanyar-ho, una mica de txacolí.

Un cafetó a la plaça dels números i ja veiem els primers crits de "barça, barça, barça" i es que un dels motius de la nostre escapada era per veure el partit de les 18 hores entre la Reial Societat i el Barça.

Als voltants de les 5 de la tarda, ja érem fora l'estadi, i quin ambient més bo; cap problema entre les aficions, tots mesclats i tots compartint tertúlia abans de començar el partit. 

Del partit, no cal comentar massa cosa; un empat a 2 (això que guanyàvem 0 - 2 al minut 10 de partit) i també que des de la zona que estàvem no veiem res de res!!!

Sortint del futbol, vam anar cap a l'hotel, a canviar-nos ja que al vespre teniem un sopar en una societat de Lazkao.

Diumenge, 11 de setembre: El dia de la diada nacional de Catalunya, el nostre país, ens llevem amb una mica de ressaca del dia anterior. Un cop em esmorzat a la terrassa del hotel i hem recollit les maletes, agafem el cotxe i l'aparquem al centre de Donostia. 

Hi ha una gentada de por, i es que avui fan la final de la cursa de regades.

Les regates de Sant Sebastià es celebren cada any els dos primers diumenges de setembre a la badia de la Concha. El dijous anterior al primer diumenge, fins a 24 embarcacions procedents de tota la cornisa cantàbrica, competeixen per obtenir una de les set places per participar en la més prestigiosa competició de rem de la temporada. 

Es un espectacle veure la quantitat de gent que hi ha a tot arreu; no hi ha cap forat per poder veure res; inclús, per poder tenir un lloc davant de la concha o a la zona del port, et fan pagar!!! La gent ho viu molt al carrer, com si fos una final de futbol, per exemple.

Sobre la una i mitja marxem de Donostia, camí cap a Manresa.

Aprofitem per dinar a Valtierra, província de Navarra, a una sidreria que hi ha al final del poble. Una deliciosa truita de bacallà i un xuleton i cap a casa. 

País Basc

La nostra primera escapada va ser la preciosa ciutat de Donostia. Quatre dies del mes de juny ens van servir per conèixer com viuen els donostiarres, com disfruten anant de bar en bar degustant els pinxos, i com li van donant a la sidra o al txacolí.

Ens allotgem a la Pensió Alameda www.pensionalameda.com, situada a la part vella de Donostia, al  Boulevard Zumardia. La pensió està molt bé i resulta econòmica i espectacularment cèntrica.

El temps però, no ens va acompanyar massa, ja que va ploure quasi cada dia. De totes maneres, la vida no canvia, per tant, al mal temps, bona cara.

Des del Monte Igueldo, hi ha les millor vistes a la platja de la concha. Allà, hi ha un vell parc d'atraccions www.monteigueldo.es.

Entre els pobles de Bakio i Bermeo, a la costa biscaïna, es troba l'ermita de San Juan de Gaztelugatxe, construïda damunt d'un penyal sobre el mar cantàbric i al qual s'accedeix per unes escales amb 237 graons. Segons la tradició una vegada aconseguida l'ermita, cal tocar la campana 3 vegades i demanar un desig.

L'esforç necessari per pujar les escales, es veu àmpliament recompensat. Un cop a dalt hi ha dos edificis: un refugi amb llar de foc i la capella. Les vistes son increïbles.

A la part vella de Donosti és on hi ha tota la vida de la ciutat, de dia o de nit. Bars, tavernes, botigues ... No és pot passar per Donosti sense fer la ruta dels pinxos: anar de bar en bar provant tot tipus d'elaborats pinxos i bevent sidra o txacolí.

El Palau de Congressos Kursaal és una obra arquitectònica de Rafael Moneo. Està situat davant del mar, al barri de Gros. Els cubs de vidre translúcids allotgen dos auditoris i múltiples salespolivalents. 

El complex cultural és escenari d'esdeveniments internacionals com per exemple el Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià i d'altres. 

Són moltes les coses a fer i les coses a veure a Biarritz si es disposa de temps. Està clar que és una destinació turística que compta amb nombroses possibilitats de fer turisme d'oci, turisme esportiu, turisme de sol i platja, o turisme cultural o gastronòmic. Nosaltres ens vem limitar a voltar per la part marítima.

Passejar pels carrers semi-vianants i empedrats de Saint-Jean-de-Luz, i contemplar l'arquitectura i les cases marítimes és gaudir per als sentits.

Del 24 al 26 de juny se celebra també Sant Joan, per això els carrers estan tant plens de gent.