dijous, 13 d’octubre del 2011

Marroc

Sortim a les 15:40 amb Ryanair des de Girona amb molta puntualitat. El vol fins a Marràqueix té una durada de dos hores i deu minuts, que passen ven ràpidament. Arribem abans de l'hora prevista i tot!!!

Al sortir de l'avió, el primer que veiem es que el mòbil ja ens marca dues hores menys (horari d'estiu), per tant, son les 4 de la tarda. La calor es molt forta; devem estar vora els 40 graus!!!




Al entrar a la terminal, molt arreglada, s'ha d'omplir un petit formulari abans de passar el control de passaports, per tant, mentre es va fent la cua, els omplim.

Un cop hem superat aquest primer pas, el segon és canviar euros per la moneda del Marroc, el dirham. El canvi, més o menys, i per fer-nos una idea ràpida, equival a 10 dhm = 1 euro. De totes maneres, per saber el tipus de canvi real en cada moment, hi ha una bona pàgina www.xe.com (aplicació per la iphone també). 

No es necessari fer el canvi a Catalunya; sens dubte que surt molt millor canviar a Marràqueix que aquí (encara que tinguis la sort de trobar un banc espanyol que tingui Dirhams). 

Per si en algun altre moment és necessari tornar a canviar divisa a a 
Marràqueix, no hi ha problema. El canvi t'ho fan en els bancs de Marràqueix o en les cases de canvi a la cotització oficial del dia (sense cobrar comissions) i insisteixo, et donen més Dirhams per Euro a Marràqueix que en qualsevol banc a Espanya.


Els bancs a Marràqueix tanquen els dissabtes i els diumenges.


Un bon lloc per canviar és l'Hotel Ali (Rue Moulay Ismail, a 50 metres de la Plaça Jemaa El Fna). Té entrada també per la rue Bani Marine, que és un carrer que, començant amb un arc, surt de l'edifici de correus de Jemaa El Fna (paral · lela al carrer de vianants ample que es diu Rue Bab Agnaoue). Està obert cada dia (inclosos els festius) de 08:00 a 24:00 hrs. Apliquen un bon tipus de canvi. Una altra opció és Global Cash, a la Medina (barri de Mouassine), Blvd Fhal Chidmi Derb Chorfa Kbir N º 2 Bis. Està obert tots els dies de la setmana, de 09:00 a 21:00 hrs.També pots canviar en els caixers que estan a la Rue Bab Agnaoue (és una carrer molt transitat de vianants que dona a Jemaa El Fna). Introdueixes els bitllets d'Euro i et donen el canvi en Dirhams. És una forma molt còmoda per canviar.


D'altra banda, no hi ha problema en treure diners dels caixers del carrer. Nosaltres utilitzem la VISA; a la mateixa plaça Jemaa El Fna n'hi ha un, al començament de la Rue Bab Agnaoue, i en aquest mateix carrer hi ha un parell d'ells més (un al principi i un altre al final). Com a cosa curiosa, al costat del caixer automàtic, hi ha un guardia de seguretat assegut en una cadira, per vigilar que no hi hagin problemes.

També vem treure diners d'un caixer automàtic a Essaouira, i tampoc vem tenir cap tipus de problema.


Al sortir de l'aeroport, hi ha el xofer del riad que ja ens espera. Preferim que ens vinguin a buscar, ja que trobar el Riad, sense tenir ni idea d'on està ni res, creiem que es bastant difícil. Per els dos trajectes d'anada i tornada a l'aeroport ens cobren 168 dirhams. 


De camí cap al riad, es on tenim el primer contacte amb la ciutat de Marràqueix. El trànsit és caòtic, i realment tot es possible. Tres persones amb una moto sense casc, tres persones als seients davanters sense cinturó, la gent saltant-se els semàfors, ... un bullici terrible entre cotxes, motos, bicicletes, carros tibats per burros, .... però el millor es un cop s'entra a la Medina (la part antiga i més xula dels pobles del Marroc). Aquí, encara és pitjor, ja que els carrers no tenen cap tipus de lògica ni sentit. Els carrers son molt estrets i circular-hi és una tasca molt complicada.


Arribem al Riad, i allà ja ens espera la Corinne. Mentre xerrem de la nostra arribada, ens ofereixen un té a la menta, típic del Marroc.



Quan hem desfet les maletes i ens hem canviat de roba (fa moltissima calor), i després de rebre algunes indicacions per poder trobar el riad quan tornem, sortim cap a la plaça Djerma el Fna.

Per saber el clima actual de Marràqueix, l'hora en que surt i es pon el sol, i altres dades interessats, us deixo aquest link www.gaisma.com/en/location/marrakech.html.



Els carrers de la Medina son pitjors que un laberint; no hi ha ni lògica, ni indicacions, ni res, per tant, es molt important tenir un GPS intern per anar-se guiant al igual que quedar-se amb llocs i coses com a referència. 




Immediatament entrem als primers zocos. La gent que hi ha pel carrer, que es molta, sempre et va donant indicacions de cap on esta la plaça, tot i que a vegades també et diuen altres coses. Es molt habitual que quan vas a entrar cap a algun carrer, et diguin que està tancat, i realment és mentida; ara bé, algunes vegades pot ser que si que sigui veritat. En aquest cas, cap problema, es dona la volta, i es torna per on has vingut. A nosaltres ens ha passat algunes vegades.


Els comerciants dels zocos son bastant pesats; quan et veuen a passar, s'aixequen i t'ofereixen entrar a la seva botiga, o et comencen a dir "espanyol? italiano?..." per què els facis cas. Nosaltres anem bastant a la nostra i no els fem massa cas.


I finalment arribem a la plaça Djerma el Fna. Hi ha poques paraules per descriure totes les coses que hi passen. Hi ha de tot, encantadors de serps, avis que expliquen comptes, músics, parades de restaurants, parades de sucs de taronja, monos, dones tatuadores, .... i molta gent, moltissima!!! Es el centre de la ciutat, i una de les millors places del món, sens dubte. 




Per poder-la veure millor, i després d'haver caminat una bona estona per ella, anem al Café Clacier i pugem a la part de dalt, on hi ha la terrassa; a dalt, abans d'entrar, hi ha un home que ens demana si volem sopar o prendre algo. Com que només volem veure, hi ha una nevera, i d'allà has d'agafar el que vulguis; l'home es limita a obrir l'ampolla i a posar-hi una canya. No serveixen alcohol. El millor però es ara, ja que d'aquí o qualsevol altre bar, hi ha les millor vistes de la plaça. Fantàstic.


Mentre estem prenent algo, sentim per primera vegada el cant que anuncia l'hora de resar. Es espectacular. Totes les mesquites de Marràqueix al mateix temps, criden al cant!! la gent però, segueix fent la seva vida, no es obligat anar a la mesquita a resar. Això si, quan es té temps, s'ha de fer.

Després de passar-hi una bona estona, marxem cap al restaurant d'avui, Le Foundouk www.foundouk.com. La veritat és que està molt a prop del nostre riad, però al ser el primer dia, ens costa bastant trobar-lo. Per deixar-vos una referència, dir que està molt a prop de la Medersa Ben Youssef, la segona mesquita en importància de la ciutat. 


Al Foundouk, ens fan entrar a la saleta principal, i ens fan seure en ella. Allà, prenem una copeta de vi, mentre ens esperem per anar a la taula. La decoració del restaurant és molt maca, amb clar predomini de tons foscos. Hi ha varies plantes i a dalt de tot, una terrassa amb molt encant. Allà es on sopem.


El sopar la veritat es que no es res de l'altre mon (això ho descobrim més endavant). Mengem un cuscús i unes tajines, la Cris de peix i jo de pollastre. Hi ha una carta de vins bastant àmplia. 


Després de sopar, i de tirar-nos unes fotos fora del restaurant, anem cap al riad i ho trobem a la primera!!!




El primer dia de Marràqueix comença sobre les 8:30. L'esmorzar del riad és a la terrassa; la temperatura és fantàstica, inclús una mica massa de calor i tot!!! Suc de taronja, fuita fresca, melmelada i mel, una mica de pa torrat, .... ideal per començar.


Sortim del riad i comencem a caminar, amb la idea de trobar alguna de les portes de sortida de la Medina, ja que volem anar als Jardins Majorelle http://jardinmajorelle.com. Però que va, després de caminar i caminar, ens perdem una i altre vegada!!! Mai hi ha sortida. Però com que ens agrada insistir, finalment ho aconseguim. Sortim de la Medina, i parem un taxi per anar als Jardins. Abans d'entrar, s'ha de negociar i demanar quan valdria que ens hi portes. Ens demana 40 dirhams; al final quedem amb 20 dirhams.


Els Jardins estan molt bé, una de les visites obligades de Marràqueix. El preu és de 40 Dirhams per persona. Aquests jardins botànics  creats pel pintor Jacques Majorelle, i més tard comprats per Yves Saint-Lauren, són un espectacle. Les tonalitats de la casa blau amb les torretes de colors, donen uns grans contrastos. La volta és ràpida, amb una horeta es poden veure perfectament. Hi ha un bar a dintre, però no ens hi quedem.




Sortint dels jardins, com que estem al barri de Gueliz, caminem per l'avinguda Al Mouqaouama cap al centre d'aquesta zona més moderna. Aquí, majoritàriament hi viu la gent amb més diners, o els estrangers (la majoria francesos). Arribem fins a la Place de la Renaissance, on hi ha el Café des Negociants.


Seguim caminant per l'avinguda Mohamed V, fins que arribem al centre de Gueliz, la Place de la Post, o dita la Place 16 de Novembre. Aquesta avinguda és ven moderna, plena d'edificis importants com escoles, bancs, cadenes de restaurants com Pizza Hut o McDonal's, ...


També hi ha les botigues que nosaltres coneixem, com el Zara o Mango o Tous ....




Parem a prendre algo al Café 16 www.16cafe.com. Al principi ens assentem fora i demanem per prendre una cervesa, i ens diuen que a fora no, però que si volem, a dintre és possible. Per tant, anem a dintre. El bar és molt modern, apte per esmorzar, dinar o el que sigui. Aquest local disposa de zona Wi-fi sense password (la majoria de restaurants o bars tenen la wi-fi gratuita). Una altre cosa, sempre que es demana alguna beguda alcohòlica, ho acompanyen amb unes olives del país, que per cert, estan bonissimes. Paguem 100 dirhams per dos Budweisers.


Al cap d'una estona, seguim caminant per la mateixa avinguda, fins a arribar a l'esplanada de davant de la Koutoubia, la mesquita més important de Marràqueix. 



A la mesquita només hi poden entrar els musulmans, per tant, ens em de conformar mirant-la de fora; on si que podem passejar lliurement es als jardins que hi ha al costat.


Molt a prop hi ha la plaça Djerma el Fna. Anem cap allà per veure si hi ha alguna cosa que no veiguèssim al vespre. D'entrada comentar que durant el dia, no hi ha les parades de menjar muntades. Tot lo demés és igual; els encantadors de serps tenen molt èxit; això si, si t'acostes, i et veuen que vas amb una càmera, ja venen cap a tu per oferir-te posar la serp a sobre a canvi d'uns dirhams. 


Entrem als zocos de nou; allà, sort ni ha que han tapat la majoria de carrers, així la calor no es tant forta; el problema es que d'aquesta manera, es més dificil orientar-nos. Anem caminant i anem a parar a la plaça on hi ha el Café des Épices www.cafedesepices.net. Aquesta plaça triangular, està plena de paradetes al centre; venen de tot!!! 


La Corinne ens ha recomanat anar a dinar a la Terrasse des Épices www.terrassedesepices.com (no confondre amb el cafè). Està situat a un altre lloc, proper al Cafè. Demanem a un noi que ens faci quatre indicacions per anar-hi. Tornem a entrar als zocos i després de caminar 5 minutets, arribem al lloc. 


El lloc es fantàstic. Ocupa la part de dalt d'una casa, reformada. La terrassa que hi ha està molt bé, però hi cau un sol terrible; per sort, tenen zones cobertes, ideals per poder menjar. Estem a meitats d'octubre i sembla que estiguem a l'agost. 


El menjar, molt correcte, al igual que els preus. Un llenguado amb verdures i una amanida Marroquí amb formatge de cabra, tot acompanyat de Fanta i Coca cola, ja que no serveixen alcohol; preu 235 dirhams.


Els propietaris del restaurant, com no, son francesos. Entre els clients, veiem que hi ha alguns catalans. El tracte es molt bo, per tant, es molt recomanable. De nit, segur que està molt bé també ja que tenen molta il·luminació. 



Sortint de dinar, tornem a la plaça, i d'allà, baixem pel carrer Bab Agnaou. El carrer es intransitable de la gentada que hi ha. Ens enterem que el diumenge hi ha un important partit de futbol a Marràqueix; juga la selecció del Marroc contra Tanzània, i pel que sembla, els hi va la vida. Ho viuen amb tanta il·lusió, que la gent està molt excitada.


Continuem per la rue Ibn Rochid. Aquest carrer sembla un garatge mecànic, ja que està ple de cotxes fets caldo, i els estan arreglant al mig del carrer; i no passa res si cau oli, o si passa algo!!! El carrer es seu!!! Es també el carrer on es troba la parada dels taxis grans (grands taxis), bàsicament Mercedes de color beige fets caldo!!!


Al final del carrer, hi ha la mesquita Molay Al yazid, i just a la porta del costat, hi ha les tombes saadies. A la guia és diu que val la pena visitar-ho, però amb la gent que hem parlat, ens han dit que no calia, i els hem fet cas.


Continuem el carrer de la kasbak, avall, i es al·lucinant; realment es un dels carrers més autèntics de Marràqueix. En ell, hi ha moltes bifurcacions; ens posem per dintre d'aquestes i ens perdem contínuament, però al cap d'una estona, tornem al carrer principal. Es bo per què en aquests estrets carrers, et vas trobant de tant en tant, turistes com nosaltres... i la seguretat, com no, es total.


En un d'aquests carrers, hi ha una espècie de mercat muntat; des del carnisser, al peixater (no vegeu com tenen el peix sobre un carro, al costat d'una mula, i ple de mosques) i la veritat és que fa molta mala olor.



Després de passar-nos la tarda per la zona sud de la Medina, tornem a la plaça, la plaça dels colors, la plaça de les olors, la plaça on tot es possible .... i quan el sol cau, comença una nova vida!!!! Es especial, és única. 


Alhora pactada, i després de fer la cerveseta a la terrassa de l'hotel, ens arreglem una mica i ens ve a buscar el taxi per anar cap al Bo-Zin http://bo-zin.com, un dels restaurants més espectaculars de Marràqueix. Aquest, es troba a les afores de la ciutat, a una zona comercial. Just al costat, molt a prop, hi ha un gran centre comercial, modern, amb moltes botigues.


Al restaurant, comentar que es millor anar-hi ven vestit; es molt gran. Nosaltres, per sort, ens han reservat taula als jardins. També hi ha taules interiors. L'ambient que s'hi veu és totalment europeu, amb molts francesos.


El menjar és una mescla entre cuina Marroquí i cuina Tailandesa. S'ha de dir que els plats estan molt bé, al igual que el servei. Està clar que amb el que acabem pagant, ja poden ser agraïts!!! Després de sopar, fem unes copes a la zona de la barra. La música és la mateixa que nosaltres escoltem aquí. 


Recomanat, això si, es bastant car, ja que acabem pagant 1.225 dirhams (108 €), amb Gin i ampolla petita de vi inclòs. Al final, la nit s'allarga més del compte i sobre les dues, pleguem. A fora, hi ha taxis del restaurant que t'acosten al Riad o al hotel.



Al dia següent, tenim la primera de les excursions. Anem a les tres valls, Takerkoust, Ourika, Kick, rodejades per l'Atlas, les grans muntanyes que rodegen la regió de Marràqueix. A les 8:30 ens ve a buscar a l'hotel l'Hicham, el noi que ens farà de guia. Parla Anglès i Francès, cosa que no es un problema. Tenem una pàgina web on ensenyen tots els tours que fan per la zona, i està bé visitar-la per fer-se una idea www.tolabtours.com/esp.


Sortim de Marràqueix direcció sud, cap a Aguergour. Hi ha poqueta estona de camí, uns 30 quilòmetres, que no fem massa ràpid per anar mirant tot el que hi ha a la carretera. A les afores, està ple d'hotels, ressorts de luxe i apartaments, amb grans palmeres i grans extensions de terreny. L'Hicham ens comenta que en aquesta zona i viu la gent de molts calers.


El paisatge, un cop hem sortit de la ciutat, es curiós com va canviant a poc a poc. Tant es veuen zones verdes, que estan riques amb aigua, com zones seques, amb una terra rogenca, i de cop una zona més àrida, com si fos el desert, però sense dunes. En aquestes zones, precisament, hi ha al costat de la carretera, diverses empreses de lloguer de quads. Ha d'estar bé poder llogar-los en aquesta zona, ja que disposen de molts camins.


També divisem un castell, o un palau, no sabem que es exactament, això si, està molt ben cuidat.


Continuem la carretera, i finalment arribem a Lalla Takerkouz; El més important d'aquí és la presa del pantà que tenen al costat. Avui, justament hi ha mercat, o sigui, tothom al carrer. El poble està bastant brut i no s'hi veu cap turista. Anem fins al costat de la presa i aprofitem per fer-li una foto. Ens preguntem que son els escrits que hi ha al pantà i l'Hicham ens diu que son tres paraules molt importants pels Marroquins: Deu, País i Rei.


Tornem al Cotxe. Des d’aquest punt deixem la direcció a Amizmiz per orientar-nos més a l’est a trobar la carretera principal. La carretera asfaltada comença a pujar, a voltes, d’un pendent exagerat. Parem de nou a dalt, i fem una petita caminada fins a dalt d'un turonet. Allà és pot veure tot el pantà, i el contrast de colors entre l'aigua, les parts regades i les parts extremadament seques. L’espectacle sublim del panorama que ens envolta en 360 graus és impressionant, un gran paisatge amb la serralada de l’Atlas, sense gens de neu, de fons.


Seguim l'estreta i gens transitada carretera; no sabem cap a on anem, però ens agrada disfrutar d'aquesta tranquil·litat i d'aquestes bones vistes. Arribem a un poblet petit, i trobem un grup de turistes que s'estan preparant per fer parapent!!!


El poble és diu Haouz, i no surt ni als mapes. Això si, hi ha el conegut Riad Dar Zitoune www.dar-zitoune.com. Seguim pujant la carretera, fins que quan quasi som a dalt, parem. Allà, entrem a casa d'una família Bereber. 


Les vistes son espectaculars!!! Veiem tot el pantà, i la carretera que hem anat fent. Els temps que ens fa és molt bo i l'aire que es respira també.

El propietari de la casa ens ofereix un bo té de menta, i unes espectaculars olives negres, acompanyat d'un bon oli i una mica de pa que ells mateixos es fan. Ens explica que les olives son dels arbres que tenim pels voltants.


La seva amabilitat ens agrada. Després ens ensenya casa seva. Per allà hi ha la seva família voltant i tothom ens rep amb un somriure.


Tornem al cotxe, i seguim la carretera. L'Hicham ens explica coses de la seva terra, de la seva vida, del seu país, i l'estona de cotxe, entre les vistes que hi ha i les seves explicacions, es passa molt ràpid.


De camí a Moulay Brahim fem unes quantes parades més, sobretot per poder contemplar els paisatges que ens envolten. Les fotos surten soles, a vegades no es ni necessari baixar del cotxe per agafar una bona imatge. 


La carretera que anem seguint és un clar exemple d'una bona imatge. Una de les coses que ens sobten durant el camí, és que de tant en tant, trobem a gent per la carretera, que es deuen passar hores caminant ja que hi ha trams que no hi ha cap casa en quilòmetres. De tant en tant, un petit poblet, tots amb el seu minaret al centre i la seva escola. 




Allà us podeu aturar per prendre alguna cosa i visitar el seu zoco, on segurament veureu que sou els únics turistes del poble. Moulay Brahim és un centre de peregrinació per als musulmans.


Continuem el nostre trajecte fins arribar al poble d'Asni. Aquí ens tornem a parar, per estirar les cames i per visitar el mercat, però per desgracia, avui (diumenge) no n'hi ha; ens comenta l'Hicham que el dissabte és el dia del mercat setmanal i que hi ha molt ambient i moviment al mercat d'Asni. Des d'aquest punt, ens desviem de la carretera, i comencem a pujar per la muntanya. Anem a dinar.


Al cap de poca estona, uns deu minuts des d'Asni, ens parem a mig camí; allà hi ha una única casa, feta de pedra, sense gaires luxes. L'Hicham ens ensenya el forn, que tenen a l'exterior, i que també fan servir per escalfar la casa durant el dur hivern que tenen a la zona. Pensem que estem a bastanta altura en aquests moments, al voltant de 1.500 metres. 


Després ens ve a rebre el pare, i ens ofereix entrar a casa seva. Ens descalcem i entrem a l'habitació menjador; la sala rectangular, esta totalment coberta d'alfombres al terra, i sofàs al costat de la paret. Allà mengem nosaltres, mentre que el nostre guia, i el pare de família mengen en una altre sala. Potser son les seves costums, però ens hauria agradat poder compartir taula amb ells, encara que mengin amb les mans.


El dinar que ens donen està boníssim!!! De primer una amanida de tomàquet amb cogombre i ceba, i de segon, ens porten una Tajine, de pollastre i verdures que està de primera.



Quan acabem el dinar, sortim a l'exterior, i aprofitem per gaudir de les bones vistes del lloc. El dia tant bo que ens està fent, l'aire pur que es respira, i el lloc, tot ens sembla al·lucinant. Des d'aquest punt es té una vista privilegiada del poble d'Asni, al igual que del Kasbah Tamadot www.kasbahtamadot.virgin.com/flash.html, un hotel de superluxe, propietat de l'amo de Virgin (Sir Richard Branson). 


De mentres, l'Hicham aprofita per resar. 



Tornem a la sala, i el senyor de la casa ens ensenya com es prepara el té. Espectacular. Es passa 10 minuts per poder-lo preparar. Quin ritual més estrany. I el resultat es boníssim. El té, extremadament calent per el meu gust, té un gust dolç, gracies als trossos de sucre que hi ha posat. 


Em de continuar el viatge, però abans de marxar, ens tirem alguna foto amb la família, per tenir un bon record de l'estona que hem passat amb ells.



Seguim pujant per la muntanya. Cada cop estem més amunt, i cada cop es tenen millors vistes de l'atlas. Els diferents pobles que ens anem trobant al llarg del nostre recorregut son molt petits. El millor es que cada poble està fet seguint la tonalitat de la terra que l'envolta.


Des d'aquest punt, ens desviem de carretera, i agafem la que ens portaria cap a Oukaïmeden, l'estació d'esquí més propera a Marràqueix. Totes les carreteres que passem estan totalment asfaltades, això si, allà on passa un riu, normalment el tram està en bastant mal estat.


Al cap d'una estona, anem a parar a la carretera de la Vall d'Ourika. Aquesta zona ja es veu que es totalment diferent. Aquí tot ha canviat. El que abans era vegetació, naturalesa, pau, silenci, ara s'ha convertit en cotxes, soroll, restaurants a dojo, i molt bullici. 


Està clar que la vall d'Ourika és una atracció turística per molta gent, però potser no es tant autèntic com la ruta que acabem de fer. 


Al final de la Vall, hi ha unes precioses cascades d'aigua amb xiringuitos a la vora del riu; de fet, aquests xiringuitos, estan a tot arreu. 



Sobre les sis de la tarda som a Marràqueix, i anem a l'hotel. Passem la tarda de nou, voltant pels zocos. Avui l'ambient és diferent, ja que a les set, hi ha el partit de futbol entre les seleccions del Marroc i de Tanzània, molt important ja que una victòria dels Marroquins, els portaria a lluita per la copa d'Àfrica, i clar, això es nota amb moltes coses. La primera, és que no hi ha ni una quarta parts dels homes al carrer comparat amb el dia anterior, o sigui, que es veuen moltes més dones. La segona, és que al zoco, hi ha moltes botigues tancades, o que comencen a tancar. I la tercera, és que els que hi ha pel carrer, la majoria van guarnits amb els colors del país, el verd i el vermell. Per tant, passejar avui per els zocos és molt més tranquil que altres dies. 


Anem al riad, i ens relaxem a la terrassa, mentre de fons escoltem al iman com crida per resar.


La Corinne, avui ens ha recomanat de no anar massa lluny a sopar, ja que sigui quin sigui el resultat del partit, la gent acostuma a estar més calenta del normal. Finalment ens decidim pel Cafè Arabe www.cafearabe.com, un restaurant que també surt a la guia, i que queda a cinc minuts caminant del riad.


El restaurant està súper bé, una decoració espectacular a la primera planta, i una fantàstica terrassa a la segona. Allà sopem, tot veient les taulades i les terrasses de les cases annexes, al mig del zoco. 


El plats, italians. Nosaltres fem un carpaccio di manzo, i de segon una cannelloni ricotta i uns taglioni gamberi, acompanyat d'un Medaillon Blanc petit; total, 455 dirhams. El lloc, qualitat-preu, està molt bé.


El dilluns teniem una ruta, preparada per la Corinne, per tal de recórrer la zona sud de la Medina de Marràqueix. 


La ruta comença per la Medersa Ben Youssef, molt propera a l'hotel. La Medersa és el monument històric que més ens va agradar de Marràqueix crec que no us ho podeu perdre per res.

Es tracta d'una antiga escola alcorànica amb capacitat per a 900 estudiants en què el temps es repartia entre l'oració i l'estudi del llibre sagratL'edifici és impressionant i és un clar exemple d'arquitectura àrab-andalusa: Un gran pati amb un estany centralcolumnes massissesarcs amb adorns en guixmosaics ...

Al primer pis es poden visitar les múltiples cel · les on vivien els estudiants. Ni ha de dos classes, depenent si els alumnes provenien de la ciutat o del camp.

Just al costat de la Medersa, hi ha el Museu de la ciutat. Nosaltres no hi vam entrar. De fet es possible comprar una entrada conjunta que permet el pas al museu, la medersa i la kubba almoràvit per 60 dirhams; Si només es visita l'escola, val 50 dirhams.



La següent zona a visitar, era on hi ha els treballadors de pells. Pel carrer, un noi ens va començar a parlar del que feia i el que treballava, i ens deia que ell era un Bereber autèntic, i que la seva família treballava la pell. El seguim, i ens porta al lloc on es fan aquestes activitats. Dir que la pudor allà es extremadament forta, és per això que a l'entrada et donen fulles de menta, per que les posis al nas, així evitar les males olors.


Just al costat, al mateix carrer, hi ha una altre zona on també treballen les pells i també hi anem.  Un cop ho hem vist, ens inviten a pujar a una casa-botiga que tenen, per si volem tirar fotos des de dalt, i la veritat és que val la pena.


Després, baixem a la botiga i ens comencen a ensenyar tots els productes que han preparat i han fet a mà. Al final, i després de negociar i regatejar més que mai, ens quedem dos pufs de camell. El regateig és un art que tenen la gent del Marroc. Ell comença amb 1.350 dirhams, mentre que jo li ofereixo 500 dirhams. Al final, en paguem 700. Ell està content, cosa que vol dir que segur que hi ha guanyat el que volia, però bé, nosaltres també, per què tenim el que volíem.



La següent parada, després d'agafar un taxi i tornar a regatejar, és el Palais de Bahia. L'entrada costa 10 dirhams per persona, i la visita és fa bastant ràpida. Aquest palau està just al costat del Mellah, el barri jueu de la ciutat de Marràqueix.



Just al costat del palau, i un cop ja et poses en ple Mellah, hi ha el famós mercat de les espècies. Aquí és inevitable sortir amb algunes bosses d'espècies; nosaltres vem comprar-ne fins a 5, i inclús vem comprar Safrà Marroquí, el millor del món, segons ens deien ells. Passejant per aquesta zona també hi ha una altre plaça que s'ha de veure, la place des Ferblautiers, els treballadors del ferro. La plaça, plena de parleres, està ple de botigues amb productes de ferro. Lo bo, es que veus com ho fan al moment. També comprem, en aquest cas, un cendrer.


En aquesta mateixa plaça, ens parem per dinar al Kosy bar www.kosybar.com. Aquest, ens l'ha recomanat la Corinne, i veiem que també surt a la Lonely Planet. Des de dalt hi ha bones vistes a la place des Ferblautiers i també de Marràqueix, amb la Koutobia, al fons. Aquí, mengem uns makis ven bons i prenen un parell de Heinekens, tot per 525 dirhams. Es molt recomanable.


Quan hem acabat de dinar, continuem la ruta, hi ara ens dirigim a la plaça, passant pel bonic carrer Riad Zeitoum. En aquest carrer s'hi trobem moltes botiguetes, no tant atapeïdes com les dels zocos. També hi ha moltes empreses d'excursions. 


Ja a la plaça, anem cap al Riad, ja que a les quatre, tenim programat un Hamman a l'hotel. El Hamman costa 500 dirhams per persona, i es súper recomanable. Primers, en una sala calenta, et fan un bany perfecte; realment mai m'havien banyat tant bé, i després, un fantàstic massatge de quasi una hora, ideal per relaxar-se després d'un dia com el d'avui.


Ja a la terrassa, xerrem de nou amb la Corinne, mentre ens expliquem anècdotes de viatges i ens recomanem llocs per anar, tant d'allà com d'aquí.


Per sopar, anem al Restaurant Al-Fassia www.alfassia.com/Les-restaurants.html, al barri de Gueliz. El taxi ens recull a l'hotel i ens deixa a la porta del restaurant. Aquest, està just al costat del Cafè des Negociants.


El lloc està totalment regentat per dones. Tant les cuineres, com les cambreres son dones, i la seva cuina és típica marroquí. 


Nosaltres demanem una Tagine cadascun, la Kadra i la Tfaia, una d'anec i l'altre de pollastre, i la veritat que son espectaculars, molt millors que les que vem menjar a Le Foundouk el primer dia. Un gelat de vainilla de postres i una ampolla petita de Medaillon Negre; total de 506 dirhams. Molt recomanable.


El dia següent, dimarts, anem a Essaouira. Era una de les excursions que més ganes teniem, ja que tothom ens n'havia parlat molt bé.


S'ha de dir que el trajecte és una mica llarg, ja que hi ha casi tres hores. D'entrada, per sortir de Marràqueix, ja triguem una mitja hora, i es que l'extraradi de la ciutat és molt ampli i està molt habitat.


Després, es continua fins a Chichaoua. A partir d'aquí, ja hi ha autopista fins arribar a Essaouira. Pel camí, ens trobem aquesta muntanya, amb els mateixos símbols que vem veure al pantà: deu, país i el rei.



Passat el poble, i abans d'arribar al destí, fem un parell de parades. Primer, parem al mig d el'autopista a un lloc que fan i venen mantes; ens expliquen els diferents teixits que fan servir, i com els fan; es veu que aquesta gent son com funcionaris, per tant, l'únic que fan és ensenyar el producte sense demanar-te res. No comprem pas res.


El segon, és una cooperativa de dones que treballen amb l'Argal. D'aquest fruit, en treuen molts productes com l'oli, melmelada, mel, cosmètics, ....


I per fi, arribem a Essaouira. El dia està totalment despejat, i el temps es molt bo; fa calor, però no tanta com a Marràqueix. Li diem al guia que ens deixi a la platja, i així ho fa. Allà, ens posem a la sorra, i caminem resseguint el mar, fins al port. 


A la platja, no hi ha massa gent que es banyi, ja que l'aigua es freda, però si que hi ha molts turistes prenent el sol, a les diferents amaques que hi ha per l'extensa platja. No hi ha cap problema en prendre el sol amb bikini.


Un cop al port, donem una volta per allà. Es súper fotogènic. Les petites barquetes de colors son molt xules.


Una de les opcions que hi ha és anar a menjar peix i marisc al passeig marítimAllà hi ha llocs on venen un peix i  marisc fresquíssim i bastant barati després t'ho preparen al carbó (no a la planxasinó a la graella). Els preus s'han de regatejar (encara que t'ensenyin menús amb els preus fixes). No s'ha de negociar cosa per cosa, i es millor tancar una xifra per tot plegat. En aquesta zona, com que els llocs estan al carrer, no serveixen alcohol.


Lo millor és no asseure al primer lloc que t'ofereixin menjar; el millor és fer una ullada a tots els llocs i després escollir.



Seguim caminant, ja que encara no es hora de dinar. Al costat del port hi ha la Place Moulay Hassan, i aquest es el centre del poble. Aquí hi ha diversos bancs on es poden treure dirhams.


Essaouira és un poble pesquer fortificat amb les portes i les finestres de les cases pintades en blau, això les que estan bé. És bastant petit i no hi ha molta possibilitat de desubicar-se. 


Com que portem molta estona sense beure res, ens parem a la terrassa d'un hotel a prendre una cervesa. La majoria son d'importació, però avui ens decidim per una cervesa del país que no està gens malament.


Més tard, pugem a la part més alta del pobleAllà les vistes del mar son al·lucinants; a més, com que estàvem passejant pels estrets carrers del poble, no ens vem adonar que el temps havia canviat radicalment. De cop, tot estava tapat, i amb prou feines es podien veure els barcos que navegaven davant de les costes d'Essaouira. 


Allà també és poden veure els antics canons. La passejada val molt la pena ja que la vista és preciosa.


Al baixar de la part alta del poble, anem per la Rue de la Skala, segurament la més maca del lloc. Els carrers estan ben adoquinats, i hi ha a cada porticó, artesans que treballen i venen els seus propis productes. Es una llàstima que no puguem facturar les maletes i que no tinguem lloc, per què hi ha bastantes coses que ens agraden.


Seguim el carrer fins al final, i ens deixa de nou a la Place Moulay Hassan. 


En aquesta zona hi ha molts llocs on menjar també, però després de parlar una estona, decidim anar cap a la platja. Caminem una estona més, i al final anem a un xiringuito, on hi ha força gent, i allà mengem per pocs diners, un plat de calamars i un plat de gambes, i unes Heinekens per acompanyar-ho.

El trajecte fins a Marràqueix és idèntic al del matí; de nou, tornem a trobar uns quants controls de policia. Una petita caiguda de cap, fan el trajecte més curt. Quan ens acostem a la ciutat, és quan cal estar més despert, ja que es veuen coses úniques, com nou persones dins d'un cotxe súper vell (amb la porta oberta de davant ja que no hi caben), o ve tres persones en una petita moto a pedals, ... això si, el trànsit a Marràqueix és caòtic!!!


Finalment, després de dues hores i algo, arribem a Marràqueix, i com que demà és ja el darrer dia, li diem al xofer, que ens deixi a la Mamunia, el famós hotel de super luxe que hi ha a prop de la Koutobia. No tenim pas la intenció d'entrar-hi, ja que s'hi ha d'anar ven vestit, però si almenys veure-ho des de fora.


Seguim per el passeig de costat de la Koutobia fins a la plaça Djerma el Fna, per omplir-nos els ulls per darrera vegada. La plaça, com no, està en plena ebullició. 


Arribem al hotel, i descansem una estona a la terrassa. Avui, la Corinne, ens invita a una copeta de vi blanc mentre degustem de nou, les fabuloses olives negres.


Per sopar anem a Le Comptoir Darna http://comptoirmarrakech.com, i l'elecció del darrer restaurant no podia ser millor; per nosaltres, es el que més ens va agradar. D'entrada, ja veus que vas a un lloc únic i diferent. Només arribar, els porters ens obren les portes del taxi i tot!!!


La decoració és molt maca, molt autèntica i el millor de tot, es que a l'escalinata que puja cap a la primera planta (també hi ha restaurant i sobre les onze s'hi poden anar a fer copes), hi ha uns músics cantant i tocant música tradicional. 


El menjar és tot molt bo; hi ha, per sobre de tot, menjar marroquí amb altres coses, però tot amb una mica de cuina de fusió. Nosaltres demanem un duo de nems de gamba d'entrant, i una tajine i una hamburguesa de segons plats; ampolla de vi Blanc (Medaillon Blanc 180 DHM). Al final, un parell de Gin's de Bombay. Preu total de 870 DHM (75 €). Restaurant molt recomanable.


El millor de tot, però, es l'espectacle de la dansa del ventre que fan més tard; sobre les onze de la nit, quan ja quasi bé tothom ha acabat de sopar. Alhora de pagar, et demanen si vols deixar propina o si vols que tu cobrin directament a la targeta. Restaurant molt recomanable, per tot.




El darrer dia no hi ha temps per fer res. Esmorzem a sala de baix del riad, agafem les maletes, i ens esperem que ens vinguin a buscar per anar a l'aeroport.


A les 8:30 del matí, l'Abdou ja es a la porta amb un gran somriure; de camí a l'aeroport ens demana si hem disfrutat a Marràqueix, i que ens ha semblat.


El recorregut fins l’aeroport és breu, relaxat, sense incidents. Aquest és el nostre darrer contacte amb Marràqueix, de moment. 


A l'aeroport, s'ha de fer una cosa diferent abans de poder embarcar; s'han de registrar els bitllets, siguin o no trets d'internet, a la zona de facturació, per tant, toca fer cua. Després, els altres tràmits son els normals: ensenyar el passaport, passar el control d'equipatge, i anar ràpid per poder seure junts a l'avió .... 


I una vegada més, Ryanair surt amb algo d'antelació arribant a Girona també uns minuts abans del previst. Bon vol, gran viatge.

2 comentaris:

  1. Boníssima entrada del vostre viatge al Marroc. Ens ha encantat llegir i recordar llocs d'aquest país tan proper a nosaltres i que ens ofereix tants contrastos. Enhorabona.

    Manel & Cris

    ResponElimina
  2. Gràcies nois, tot i la meva recança inicial (la Cris en tenia moltes ganes feia temps) de fer aquest petit viatge, la veritat és que és un lloc especial, únic i irrepetible!!!

    Ens va anar molt bé llegir el vostre blog abans de anar-hi ;-)

    ResponElimina