dimecres, 9 d’octubre del 2013

Vietnam Nord i Centre

Dissabte 21: L'avió de Finnair www.finnair.com surt a les 10:15 hores, puntualment, des de l'aeroport de Barcelona. Per anar a Vietnam hi ha moltes opcions, però la majoria comporten unes escales de més de 7 hores, i la majoria de nit.

En el transcurs del viatge fem una petita escala, de menys d'una hora, a Helsinki, capital de Finlandia. 

Sortim de Finlandia, passem per Estonia, travessem Russia, després Kazakhstan, Uzbekistan, Turkmenistan, Afghanistan, India, Bangladesh, Myanmar i Laos, abans d'arribar, finalment, al Vietnam. I tot això, en menys de 10 hores!!!



Diumenge 22: Son les 6 del matí, i arribem a Hanoi. Un cop a l'aeroport, primerament, em de fer els papers per poder entrar al país. Abans de passar al control de passaports, em de fer el tram de la VISA. Aquest tram s'ha de fer abans d'arribar al país; a Internet hi ha moltes agencies encarregades de tramitar aquests papers. Allà, s'entrega aquest document, i després t'has d'esperar a que et donin el passaport. El tràmit és lent i pesat, ja que portes moltes hores despert i la veritat és que els funcionaris no son massa ràpids.

L'aeroport és molt vell, i les senyals no son clares.

Un cop passat el control, recollim la maleta i sortim, i allà veiem que ja ens estan esperant!! Per fi, sortim de l'aeroport i ja comencem a notar que fa calor, molta calor.

De l'aeroport a l'hotel, veiem que el tema transit és tant caòtic com ens han explicat. Actualment estan construint un nou aeroport just al costat, cosa que fa pensar que en un futur tot serà més ràpid. 

A l'autopista, als nostres carrils també hi ha cotxes en sentit contrari, motos, bicicletes, peatons, mercats improvisats, i moltes coses més.

Un cop arribem més cap al centre, cada cop és pitjor!!! No hi ha control, ni semàfors, ni res. T'has d'espavilar com sigui.

Al cap de 45 minuts, arribem a l'hotel que tenim contractat; és el Calypso Grand Hotel http://calypsograndhotel.com. Només un problema; és tant d'hora que encara no ens poden deixar entrar a l'habitació, per tant, deixem les maletes i sortim al carrer.

El primer destí és el museu Ho Chi Minh. Per anar-hi agafem un taxi, just al sortir de l'hotel. Per cert, hi ha molts tipus de taxis a Hanoi i els recomanables (que utilitzen taxímetre) son els verds i els blancs amb una franja vermella. Els preus per moure's d'un lloc a un altre son molt econòmics.

Tot i ser diumenge, veiem un munt de nens; pel que es veu, allà els diumenges també van a l'escola. El museu no hi entrem, ja que no hi ha molt a veure. Caminem per aquest complex atapaït de gent, i arribem fins a la One Pillar Pagoda, un petit temple que hi ha al mig d'un petit estanc d'aigua, i on la gent fa cua per poder-hi pujar. La veritat és que és molt guapo.




Seguint per aquesta zona, finalment arribem al Mausoleu de Ho Chi Minh, el que realment veníem a buscar; ens impressiona molt la seva arquitectura. Des de fora, es poden veure soldats fent guàrdia davant de la tomba del seu gran heroi. Tot està molt cuidat.



Després de fer unes quantes fotos, seguim més amunt fins arribar als jardins del Palau Presidencial; aquí, els estrangers tenen que pagar entrada, mentre que els locals no. L'entrada val 10.000 dôngs.

El Palau és totalment d'estil europeu; la única cosa que crida l'atenció és que està rodejat d'arbres de mango!!! En els jardins, també hi ha altres coses d'interès.



Seguint un camí molt agradable, arribem a una bonica casa elevada; aquesta era la residencia del tio Ho, i es va convertir en la seva oficina a partir del maig del 1958 i fins a la seva mort.

Al davant de la casa, hi ha un petit llac, ple de grans peixos, i la gent gaudeix fent-los fotos i a donar-los de menjar.

La calor, a aquesta hora, és ja molt elevada!!! I fa un sol terrible ...

Després de refrescar-nos una mica i veure aigua embotellada, marxem caminant fins al Temple de la Literatura (Quôc tu Giám); com que es va caminant, sense presa, hi ha una mitja hora llarga i és pot fer perfectament.



Per entrar al temple s'ha de pagar l'entrada de 20.000 dôngs. És visita obligada si es va a Hanoi; aquest lloc va ser fa molts anys la primera universitat de Vietnam. Els joves que és treuen un títol, ho venen a celebrar aquí i es fan fotos.





Ara ja no podem més; tenim ganes de canviar-nos de roba, per tant, anem cap a l'hotel. I per fi, ens deixen anar a l'habitació; el primer que fem és canviar-nos de roba i posar-nos més frescos, ja que a l'exterior estem com a mínim per sobre de 30 graus!!!

Aquesta està a la setena planta, i és molt gran i còmode. Les vistes des d'aquí valen la pena; patis interiors, teulades, gent treballant ...

Sortim de l'hotel i anem a menjar alguna cosa. Ens hem informat una mica dels llocs a on menjar; d'opcions n'hi ha moltes, barates i de no tant barates. Per exemple, pots menjar al carrer per quatre pessetes o bé triar algun restaurant i pagar una mica més.

El primer lloc que triem és Little Hanoi, al centre de la ciutat. Podeu veure imatges en el següent link http://www.citypassguide.com/destination/hanoi/food/little-hanoi. El menjar es variat, podent triar des de plats occidentals a plats vietnamites. Nosaltres ens decantem pels últims i provem el plat més típic de Vietnam: el Pho (sopa de pollastre amb verdures).



Després de dinar, anem cap a la zona del llac Hoan Kiem i el comencem a vorejar. El més curiós de tot, es que la gent fa de tot a tot arreu. No hi ha límits, ni barreres, ni temps, ni importa l'espai ... els és igual.

En la imatge, una barberia improvisada al mig del carrer, lo bo però, és que a cada 4/5 carrers, podies veure la imatge repetida. La gent fa vida al carrer, menja al carrer, descansa, parla, discuteix ... i això segurament es degut a que les cases son petites i caloroses ...



Ens desviem del llac i agafem un carrer interior, i just al davant ens trobem amb la St. Joseph Cathedral. Està clar que aquesta gran catedral és de l'època dels Francesos.

Un cop arribem a la part sud del llac, ens desviem i arribem fins a un luxós centre comercial, que mai pensàvem trobar; és diu Tràng Tiền Plaza http://trangtienplaza.vn/vi/. En aquest centre hi ha les marques occidentals més prestigioses com Dior, Bulgari, Prada, ... i tot envoltat de molt glamour, això si, els clients que hi ha en aquestes botigues son únicament d'origen occidental, la majoria francesos adinerats que viuen a Vietnam.

També trobem la majoria d'ambaixades d'altres països per aquests carrers, al igual que molts restaurants amb pinta de ser carets.

Molt a prop d'aquí, trobem l'hotel més famós, el Sofitel Metropol, un súper 5 estrelles molt proper al barri antic de Hanoi. Realment contrasta veure aquests establiments tant luxosos, i al mateix carrer gent que va sense sabates ...



Seguim voltant pel costat del llac Hoan Kiem i quan ja casi l'hem acabat, anem al temple que hi ha just al mig. Sens dubte, és un dels més coneguts i de visita obligada quan s'està a Hanoi. És el temple de Den Ngoç Son. L'entrada val 20.000 VND.

Per arribar-hi s'ha de creuar un atapeït pont vermell molt bonic. La gent aprofita per fer-se fotos, per tant, estem una mica per creuar-lo. 



Ja al temple, voltem una estona, relaxats, sense estrès de gent ni de soroll, sense cotxes, ...

Sortim i tornem a la realitat del caos!!! 



Com que ja es tard i cau el sol, anem a fer una cervesa en els àtics que hi ha just davant del llac. Per pujar-hi, s'ha d'entrar a les botigues que hi ha just a sota, i ells ja et porten fins a dalt. 

Tot i ser tarda vespre, la calor continua sent molt forta. Segur que no baixem dels 30!

Des de l'àtic, les vistes son molt bones. Amb un cel rossenc cada vegada més fort, es veu perfectament el llac, el pont vermell, el temple ... mentre prenem una bona "Tiger" fresca i escoltem una mica de música lounge ... Per cert, el lloc és diu I-Feel Coffee www.facebook.com/ifeel.coffee. Tres begudes per 63.000 VND.


Sortim del bar, i anem a buscar el lloc que hem decidit per sopar: el Green Tangerine http://greentangerinehanoi.com/. D'entrada, i al ser el primer dia, donem bastantes voltes fins que aconseguim trobar-lo, ja que està molt amagat i l'entrada no crida massa l'atenció, però un cop dintre, és molt guapo; arquitectura colonial francesa, fan que sigui un lloc encantador.

Per sopar, cuina francesa amb tocs orientals. Tres plats més aigua i un parell de copes de vi per 1.065.000 dôngs.



Sortim i anem cap a l'hotel, ja que el dia ha sigut molt llarg i calorós. Toca descansar...


Dilluns 23: El dia comença molt aviat. Baixem a esmorzar a les 7 del matí per què a les 8 ens venen a buscar amb un mini bus. Anem a fer l'excursió de Hoa Lu i Tam Coc (al poble de Ninh Binh).

De camí fins al punt de destí hi ha una hora i mitja, més o menys, sempre en funció de l'intens transit i del temps. 

A mig camí, ens parem en un lloc on venen productes locals típics (l'habitual lloc on hi paren tots els mini bus carregats de turístes). Almenys va bé per estirar les cames i per fer petar la xerrada amb una parella d'igualadins que estan de viatge de noces.


Continuem el camí i arribem a Hoa Lu, la que va ser capital de Vietnam entre els segles X i XI. Actualment hi ha una gran porta d'entrada a l'antiga ciutat, al igual que algun tros de muralla. 


Al seu interior hi ha algun temple encara ben conservat i un parell d'estancs.


 

Tornem a agafar el mini bus i anem cap a Tam Coc, el punt fort de l'excursió.

Primerament anem a dinar; aquí (al igual que a mig món), l'hora de dinar és a partir de les 12:30- 13:00. Un buffet lliure, amb arròs blanc, fresh spring rolls, fideus, vedella i moltes coses més; tot pagar menys la beguda, que va a compte de cadascú.

Quan hem acabat, anem al costat del riu (està just al davant) i ens comencen a enxufar a tots els turistes en barques portades per noies. 


Tam Coc es una de les millors excursions que es poden fer, ja que es considerada la Bahia de Halong a l'interior; el paisatge es "semblant" al de la bahia perquè hi ha unes muntanyes semblants a les que podem trobar allà; lo bo, és que primer estem aquí.



La passejada amb barca dura una hora llarga, i està molt bé, tot i que al final és fa una mica pesadet. El paisatge, fantàstic!!


 

Quan hem acabat, hi ha l'opció d'agafar unes bicicletes i fer una volta de mitja horeta, i anar a veure el temple, cosa que fem. 

El recorregut és fàcil i divertit i la sensació d'anar amb bicicleta en un país on la majoria de la gent hi va és genial.



El temple està bé, però no hi ha massa a veure; el millor es que està enclavat a la muntanya.



Tornem fins a Tam Coc, i allà ja agafem el mini bus per tornar cap a Hanoi.

De tornada, una pluja torrencial ens acompanya fins el final; transit, accidents, una parada inesperada i altres coses fa que ens posem algo nerviosos, ja que igual no arribem ... però per sort, sobre les 19:15, ens deixen a l'hotel.

Puntualment, a les 19:30, un taxi ens recull a les portes de l'Hotel Calipso i ens porta cap a l'estació. Aquesta nit dormim al tren que va cap a Sapa http://livitrantrain.com!!! 

Alerta, s'ha d'anar amb compte, ja que hi ha gent que ve a demanar-te els bitllets amb la idea de robar-los i després vendre'ls a altres persones. A nosaltres ens venen un parell de persones demanant els bitllets i ens els traiem de sobre!!!

A les 20:00 ens deixen anar cap a l'andana. Agafem la maleta que ens emportem (l'altre la deixem al mateix hotel de Hanoi) i anem a buscar el nostre tren. El primer tema és saber quin va cap a Sapa, ja que els cartells lluminosos que hi ha son bastant liats.



El trobem, localitzem el vagó i anem al nostre compartiment. Com que hem pagat més, tenim el gran privilegi d'anar sols en un compartiment, així no hem de compartir-lo. Ja prou difícil serà dormir, imagina't amb quatre persones al mateix compartiment.

Dimarts 24: Sense pràcticament dormir, o almenys amb aquesta sensació, arribem a Lao Cai. Al tren, la gent ja es mou, prepara maletes, surt al passadís, i tothom amb unes cares de cansament terrible.

Sortim a l'estació, i aquí ja et ve la gent a demanar si vas cap a Sapa, per tal d'anar amb ells. Demanem el preu a uns i ja ens està bé. Li paguem just en el moment en que pugem al mini bus. 

Aquest bus no marxa fins que està ple del tot, per tant, ens passem una bona estona a l'estació. I després al marxar, no vegis la canya del xofer al pujar cap a Sapa. Com a mínim va adelantar a 15 mini-bus ... i mira que la carretera no es pas com les d'aquí!!!

Finalment, uns minuts abans de les 7 del matí, arribem a SaPa. Els de la furgoneta comencen a deixar a la gent, segons l'hotel que estan. S'ha d'anar en compte amb el taxi-bus que agafeu, ja que un cop s'arriba a Sapa et tornen a demanar que paguis, com si aguessin oblidat que ja els has pagat a l'estació de Lao Cai. El nostre hotel de Sapa és l'hotel Elysian www.elysiansapahotel.com

Ens deixen a l'hotel, i veiem que està tancat!!! Primera sorpresa del viatge. Estem fets caldo de la nit del tren i ara arribem aquí i l'hotel està tancat. Per sort, al cap d'un parell de minuts, arriba un noi i obre l'hotel. Salvats. Entrem a recepció i ens ofereixen un te calent i comencem a omplir els papers. En aquestes, arriba una altre família de 3 membres, i fan exactament el mateix que nosaltres. Al cap d'una estona, una parella de noies catalanes arriba a l'hotel i els diuen que l'hotel està ple!!! Buffff quina putada. Per sort, aquesta gent tenen un altre hotel (més nou) i les col·loquen allà.

L'hotel no es res de l'altre món, tot i ser el número 1 de Tripadvisor http://bit.ly/OsVkBE en el moment en que vem reservar-lo! Això si, és net, comfortable, amb un personal molt agradable i està molt cèntric.

Amb l'ajuda del recepcionista, reservem un parell d'excursions pels dos dies que estem aquí. La primera serà per la mateixa tarda i visitarem les cascades de la zona, i la segona, l'endemà, que farem una excursió als pobles de la zona.

Un cop lligat tot això i al no tenir la nostra habitació a punt, ens deixen una altre habitació per poder-nos dutxar i canviar (dic habitació per dir algo), i després, esmorzem al mateix hotel. 

El matí el passem caminant pel poble, descobrint racons, el mercat, l'església del poble, el llac ... sempre amb la companyia d'alguna noia Hmong.


 
Al mercat és on t'adones principalment les grans diferències entre la nostra manera de fer i la seva. La falta d'higiene és palpable des de bon començament. Treballar al terra, amb cubetes no gaire netes, i amb unes olors que arriben a varis carrers distants.

 

Per fi, al migdia, ens donen la nostra habitació!!! Hi anem una estona, per deixar quatre coses i agafar-ne d'altres. Les vistes des d'allà, el millor de tot, tot i que no podem dir res de l'habitació, ja que és gran i força comfortable.
  

Al migdia aprofitem per dinar en un dels molts bars i restaurants que hi ha a Sapa. Entre altres plats, ens agraden molt els Fried Spring Rolls, amb una salsa agredolça una mica picant.




A les 3 de la tarda, sortim de Sapa, juntament amb una altre família anglesa, que també ha arribat aquest matí. Anem a veure les cascades que hi ha als voltants de Sapa. La tarda no pinta massa bé, però de moment el temps s'aguanta.


Sortim direcció nord, i estem uns 15 minuts amb cotxe. El guia para al cantó esquerra, i allà ja veiem una casa de fusta mal feta, i un parell de furgonetes.

La primera cascada que anem a veure és la Love Waterfall. Paguem l'entrada de 30.000 dôngs i anem a veure un petit mapa que hi ha a l'inici d'un petit camí.

Pel que veiem, per arribar a la cascada s'ha de caminar una estona, ja que hi ha 900 metres des del pàrquing. 



Ens hi posem i comencem a seguir un camí marcat molt bonic. No hi ha cap possibilitat de pèrdua ni res, ja que tot el camí està senyalitzat, la majoria dels trams molt ben arreglats.



La vegetació cada cop és més densa, i la visibilitat és menor, ja que el dia està tapat. De totes maneres, seguim caminant. Cada cop tenim la cascada més propera. Hi ha moltíssima humitat, però de moment no plou ni res.

Hi ha alguns desnivells pronunciats. Una llarga baixada i entrem en una bonica vall, i per primer cop, ja veiem un riu.



Seguim caminant, i finalment, arribem a la gran cascada de l'amor, la Love Waterfall. I et quedes sense paraules durant una bona estona. Ha valgut molt la pena aquesta caminada per arribar fins aquí. Això és natura en estat pur!


Aprofitem per fer mil fotos, des del petit mirador que hi ha a la part alta, i inclús des dels peus de la cascada. Llástima del dia, segur que en un altre moment ens hi podríem passar una bona estona i inclús una banyadeta!

Tornem cap al pàrquing, ara per un altre camí que hi ha. Aquest, també senyalitzat, passa per un altre cantó i et deixa al camí inicial. Al igual que els altres, està ple d'una intensa vegetació.

La segona cascada que anem a veure és la Thác Bac; aquesta està ja en direcció a Sapa, a poc més de 5 minuts amb cotxe. La veritat és que no tenim ni temps d'assecar-nos que ja tornem a estar al carrer, amb els impermeables posats. Per poder accedir aquí paguem 10.000 dôngs.

Aquestes son just al costat de la carretera, per tant no s'ha de caminar res; això si, s'ha d'anar pujant la muntanya per veure-les bé, primer per un costat i després per l'altre. Segurament, si fes bon dia, passaríem més estona contemplant aquestes meravelles, però la forta pluja que ara cau fa que ens hi estiguem poca estona.



Tornem cap al cotxe, i cap a Sapa!!! Toca una bona dutxa d'aigua calentona, per refer-se d'aquest temporal.

Al cap d'una estona, sortim i anem a passejar una estona pel poble. Encara es aviat per anar a sopar. El poble el fas ràpid, ja que no hi ha molt a veure. Això si, de botigues amb roba de North Face hi ha les que vulguis!!! Jaquetes, xiruques, bambes, bosses, i tot el que vulguis, a preus de ganga.


El vespre, per sopar, anem al Red Camellia. Aquest està al carrer principal, i no està malament. De totes maneres, el servei és bastant dolent i el menjar, molt normal. Paguem 253.000 dôngs per tres plats.

Dimecres 25: Avui tenim una nova excursió, aquest cop de matí, ja que a la tarda marxem. L'esmorzar de l'hotel es poca cosa; una torrada, mantega i melmelada i el cafè o te. 

A les 9 del matí ens posem en marxa. Puntualment (això si que ho tenen), ens recull un mini bus, i nosaltres juntament amb la família anglesa i les dues noies catalanes, marxem, cap a la Lao Chai Village, lloc on viuen els Black H'mong. De camí cap allà, veiem moltíssims turistes fent la ruta a peu. Després del dia, crec que és millor agafar un mini bus o guia, ja que hi ha una bona distància fins allà, i es fa bastant llarg.

A la sortida de Sapa, hi ha com un "peatge", ja que el xofer es para i agafa tiquets per poder continuar cap aquí. Es espectacular la quantitat de dones H'mong que hi ha aquí, totes esperant els turistes per poder acompanyar-los i així poder vendre alguna de les coses que fan.

Seguim en cotxe uns metres, i el xofer para. A partir d'aquí continuem a peu. I aquest moment es terrible. Sortir del mini bus i veure't completament rodejat per dones, totes demanant que els hi compris algo!!! Això és Vietnam!!!

Aconseguim sortir d'aquí, i comencem realment la nostre excursió d'avui. Som 7 membres més el guia, que ens acompanya en tot moment i 4 H'mong. 

La vista des d'aquí és espectacular!!!


El clima ens acompanya molt, ja que no llueix el sol ni plou. 

Entrem en una casa, on hi ha un grup de dones d'edat avançada treballant i fent teles, que desprès venen a gent com nosaltres. Les condicions de la casa son terribles, amb molta foscor i humitat.




Pel camí ens anem trobant altres grups de gent, també amb el seu guia. 

Coses que sobten; allà és normal, aquí no.



Es un lloc molt segur, la veritat, ja que la gent vietnamita sempre te un somriure per la gent que els visita. 

Al començament anem baixant per un cantó, travessem el pont i entrem en territori H'mong. Una senyal ens marca el nom del poble que entrem. 




Aquí veiem les escoles, algunes petites botigues, la gent treballant al camp, i uns paisatges fantàstics. Alguns nens ja tornen cap a casa seva després de l'escola.



Al migdia, ens parem a casa d'una senyora, que ens prepara un fabulós te, mestre aprofitem per xerrar amb les altres noies catalanes. Aquesta casa és una gesthouse, per tant, hi ha turistes que venen a dormir aquí. A més, just al davant, hi ha un gran balneari spa amb wifi i tot, per tant, al·lucinem que al mig de no res, hi hagi tot això.

Després, la senyora ens avisa, i ens fa entrar a casa seva. Aquí dinarem avui!!!

Ens ha preparat de tot; arròs, pho, verdures, tofu, i tot amb el seu picant típic i amb les herbes aromàtiques que tots els plats porten. Coincidim amb la Cris que el menjar està molt correcte.



Després de dinar, continuem el trekking. 



Continuem muntanya avall, per uns caminets molt estrets però divertits. De tant en tant, un riuerol el travessa i tenim problemes per continuar.



Ja que el dia abans havia plogut molt, el mini bus ens recull en un punt en concret i ens porta fins a un altre lloc. 




D'aquesta manera ens estalviem passar per uns llocs molt relliscosos. Deu minuts amb cotxe, i ens aturem de nou.



Baixem un caminet molt pronunciat, fins que ens trobem de nou a la vora del riu, travessem un altre pont i arribem a una cascada, no tant espectaculars com les d'ahir, però que també és molt maca de veure.



Tornem enrere, fins al lloc on tenim el mini bus; aquí hi ha com un petit establiment on molts turistes es resguarden de la pluja. Aprofitem per seure 10 minuts, i marxem. 

L'excursió és súper recomanable; es imprescindible fer-la si es visita la zona de Sapa.



A les 17:30, agafem un mini bus cap a Lao Cai. Aquesta nit tornem cap a Hanoi amb el mateix tren que fa dos dies http://livitrantrain.com!!!

Un cop a Lao Cai, hi ha una mica de confusió, ja que no surten els bitllets de la gent. Al cap d'una estona, apareix un noi amb moto i comença a repartir-los, així que podem continuar el nostre viatge... 

Arribem al nostre compartiment exclusiu per a dues persones.



El tren surt puntualment a les 19:30 hores. La idea és sopar alguna de les coses que portem i mirar de dormir aviat, ja que entre el soroll, els cops, i tot plegat, poc es dorm ...

Dijous 26: A les 5:00 del matí arriba el tren a Hanoi!!! Quina nit. Al final ja no saps si has dormit o no, si has descansat o no. 

Recollim les nostres coses i sortim de l'estació; allà un munt de taxis esperen al personal que arriba de Sapa. Les cares de la gent denoten el cansament acumulat del viatge.

El sol encara no ha sortit, per tant, agafem un taxi i anem a l'hotel Calypso, ja que tenim les nostres maletes allà. La recepció ja està oberta. Com que es molt aviat, ens quedem una estona al sofà de l'hotel.

A les 8:30 ens han de venir a buscar per anar cap a Halong Bay, per tant, tenim una bona estona encara. Sobre les 6:30 del matí, sortim a esmorzar. La majoria de llocs normals estan tancats (els llocs de carrer estan tots oberts i plens de gent menjant sopes Vietnamites). 

Finalment, als voltants del llac trobem llocs oberts. Un parell de sucs de taronja (amb gel) i un parell de entrepans, ens donen ales per agafar-nos el dia amb força. 


Puntualment, a les 8:30, ens passen a recollir per l'hotel amb una furgoneta climatitzada, i comencem un llarg trajecte de casi 4 hores fins a la Bahia de Halong. El viatge és llarg i lent, ja que la carretera està fatal: sotracs, col·lapses, motos, vaques, gent caminant, mercats improvisats, i mil coses més. A mig camí fem una petita parada, per descansar 10 minutets.

Un cop arribem a Halong, cada empresa té el seu propi port; nosaltres anem amb la companyia Syrena Cruise www.syrenacruises.com i la veritat és que ens agrada bastant.   



Al arribar hi ha un cocktail de benvinguda, et donen el planning i tot seguit, t'acompanyen a l'habitació. 




Aquesta no està gens malament; el llit gran, un petit bany i la seva mini terrasseta, ideal per relaxar-se de bon matí o abans d'anar a dormir.

El vaixell inicia la seva ruta per la baia de Halong, i al cap de molt poc, ja ens convoquen per anar a dinar. 

Ens porten diferents plats i tot està inclòs, excepte les begudes alcohòliques. Com que son molt cares, no demanem res de fora carta.



La primera parada que fem és a les coves Thien Cung www.halongbay.info/attraction/thien-cung-cave.html; està clar que això és molt típic, ja que hi ha la tira de barcos fent el mateix que nosaltres. Per arribar-hi, el nostre vaixell té una petita transportadora.

Les entrades estan incloses en el creuer, per tant, no em de pagar res. Mentre fem cua per pujar a les coves, ens trobem a les noies de l'excursió de Sapa!

Per arribar a dalt no hi ha masses escales, però com que es va lent, sembla que no s'acabin mai i clar, amb la calor i xafogor que fa, encara es fan més pesades.

Un cop a dalt, les vistes, son molt bones!!


Un cop dintre, la gruta és espectacular i està molt ben conservada. S'ha d'anar seguint tota l'estona un circuit marcat, per tant no hi ha cap possibilitat de desorientar-se ni res. A més, està molt ben il·luminada. Les fotos des de l'interior son molt xules.

La nostra guia ens explica que hi ha algunes roques que s'assemblen a monos, a rèptils, etc ... però creiem que hi has de posar molta imaginació per veure-ho.


Un cop fet el recorregut, baixem les escales i abans d'arribar al barco, ja veiem un mini mercadillo flotant amb la tira de coses per comprar. Puguem al nostre barco de nou i ens tornem a posar en marxa.

El dia corre molt ràpid, i encara fem una nova parada, en aquest cas a la illa Dao Ti-Top. 

Hi ha unes quantes escales que permeten pujar fins al cim d'aquesta petita muntanya, i com no, des d'allà, les vistes també son escandaloses!!! La pujada és força dura, ja que les escales son grans i la pendent forta. 

Això si, només per gaudir d'aquesta panoràmica, ja val la pena el viatge. El sol comença a caure, i encara ho fa més màgic.


Un cop a baix, un bany a la mateixa platja de l'illa Ti-Top. Això si, la temperatura de l'aigua és ben calenta i no permet treure's la calor del cos. 

La majoria de gent s'hi posa, i la resta esperen asseguts a la platja, fins que no toca marxar. 

Per cert, hi ha un bar per demanar begudes.


Tornem cap al nostre vaixell i ens passem la tarda vespre, contemplant la posta de sol des del millor indret possible, la gran coberta. No és pot ser més feliç!!!

Sobre les 19h, demostració de cuina al menjador. Els amables cuiners i cambrers del vaixell ensenyen com fer uns Fresh Spring Rolls.

Al cap de mitja hora, tota la gent ja està al menjador a punt per sopar. Això d'anar amb grup i seguir uns horaris no es lo nostre, està clar, però és el que hi ha. Per tant, toca sopar .... 

Un gran buffet de menjar asiàtic ens espera. Arròs, fideus, peix, carns, verdures, i també un gran sortit de postres!!!

Després de sopar, hi ha varies coses a fer al barco, però preferim anar a la nostre habitació i sortir a la mini terrassa!!! Aquí, ens relaxem i descansem després d'un xafogós dia.

Divendres 27: L'endemà al matí, ens llevem ben aviat, per gaudir el moment.

La gent encara no s'ha despertat, i nosaltres ja estem a la coberta. Aquest dia segurament no el tornarem a disfrutar més, per tant, aprofitem al màxim el que queda.



Al cap d'una estona notem que el vaixell ja està en marxa, cap al nou lloc de visita. 

S'acosta l'hora d'esmorzar, i enlloc de fer-ho al menjador, demanem d'anar a la mateixa coberta. Que millor que esmorzar aquí enlloc d'un menjador ple de coreans!!!



Arribem al punt de l'excursió del matí, però aquesta vegada però, no la fem, i decidim quedar-nos a bord, a la terrassa, gaudint de les grans vistes i del relax que hi ha. Quin gran moment!!!


Quan tornen de la visita al poble flotant, ens posem en moviment i tornem cap al port, ja que a les 11 s'acaba aquesta aventura.



Fer aquesta excursió és imprescindible i quedar-se una nit a dormir també. Està al mig del mar, contemplant a totes hores aquelles grans muntanyes sorgides del fons del mar et dona pau, molta pau.



A les 11 del matí s'acaba la navegació per Halong Bay. Al port ja tenim el mini bus que ens espera per tornar cap a Hanoi. Només anem dues parelles.

De tornada, el mateix que l'anada. Trànsit, caos, col·lapse, ... i quatre hores de viatge.

Sobre les 3:30 arribem i anem directe a l'hotel. Ara estem al Hanoi Calypso Legend Hotel www.calypsolegendhotel.com, de la mateixa cadena que l'anterior que teniem quan vam arribar, però molt més cèntric.

Son les 4 de la tarda, i decidim sortir a caminar i a veure coses que ens van quedar pendents.



Espectacular carrer amb un arbre mig caigut al carrer.


Anem cap a la zona del barri Francès, ja que encara no hi hem passejat. D'aquesta zona, destaca la plaça de la Opera, un edifici que clarísimament no sembla d'aquesta ciutat. Molt a prop d'aquí, les principals botigues de marca i un dels hotels més prestigiosos, el Hilton.


De tornada cap al centre, veiem un monument que ens crida l'atenció; es una bola del món on es veu el seu país amb un format molt gran.


Al vespre anem a sopar al Green Mango http://greenmango.vn/, un dels restaurants més recomanats a les guies de Vietnam i la veritat és que mengem molt bé; el local és molt acollidor i el servei fantàstic. Paguem 852.500 dôngs.

Acabem el dia passejant pel mercat nocturn que es monta al centre.


Dissabte 28: Avui ja marxem de Hanoi, per fi. Tant caos i tanta desorganització no es bona. Tenim ganes de relax, però per això encara falten unes hores. Ens han canviat l'horari de sortida de l'avió, per tant, enlloc de marxar a les 9 del matí, sortirem a les 13:30.

O sigui que encara tenim unes hores per seguir descobrint llocs nous de Hanoi.

El primer que anem quan sortim de l'hotel és la presó de Hoa Lo. L'entrada val 20.000 dôngs per persona, i és pot visitar cada dia de les 9 del matí fins les 5 de la tarda. 

Està situada molt a prop del barri Francès. Aquesta presó era anomenada irònicament Hanoi Hilton, ja que els presos que hi havia eren tractats d'una forma fantàstica.



L'interior està molt bé, i es poden veure unes rèpliques perfectes de com estaven els presos i les preses de l'època. Inclús hi ha algunes sales amb maniquins que fa fressa i tot!


La visita és pot fer amb una horeta; hi ha dos plantes, on es poden trobar restes de llibres, robes i altres materials de l'època. També hi ha sales amb vídeos de la guerra entre Estats Units i Vietnam, la guerra amb els francesos, ...

Sortim d'aquí i anem cap a l'hotel, ja que s'acosta l'hora de marxar. A les 11 ens espera un taxi per anar cap a l'aeroport.

De camí a l'hotel passem per uns carrers molt cèntrics, amb molts bars, restaurants i agències de viatges. És el carrer Ngo Huyen i està molt a prop de la catedral.


Arribem a l'hotel, carreguem maletes, ens acomiadem dels amables recepcionistes i marxem cap a l'aeroport.

Hi ha una hora de camí bona, entre el trànsit i les males carreteres.

A les 12 som a l'aeroport i ens emportem la primera gran decepció. L'avió va en retard de 7 hores!!! Increïble. La companyia és Jetstar http://www.jetstar.com/vn/en/home. Es una companyia de baix cost que opera a Austràlia principalment i a Orient en general. Els bitllets ens havien costat molts pocs diners.

Mirem totes les possibilitats que hi ha, i per tal de resoldre això, comprem uns bitllets de Vietnam Airlines que surten dues hores més tard que la sortida prevista. El que no volem és arribar gaire tard a Hoi An. Els nous bitllets ens costen al voltant de 80 €. No estava previst, però tampoc ens surten tant cars.

Un cop solucionat el problema, l'avió surt puntualment i arriba a Da Nang a l'hora prevista. 

L'aeroport de Da Nang és completament nou i no te res a veure amb el de Hanoi. Sortim a l'exterior i agafem un taxi, que amb uns 40 minuts, més o menys, ens porta fins a l'Hotel Hoi An Chic http://hoianchic.com

Realment l'elecció de l'hotel no podia ser millor. Es sens dubte, és més guapo de tot el viatge. Envoltat de camps d'arròs, en una zona molt tranquil·la i a menys de dos quilòmetres del centre de Hoi An; a més, tenen un servei de llançadora al centre de la ciutat de cada dos hores, tant d'anada com de tornada.

L'habitació és molt àmplia, amb una espectacular zona de bany i tots els serveis que ens podem imaginar. A més, consta d'una bona wifi.



Al cap d'una estona, agafem el primer servei de llançadora i anem cap al poble. Aquest servei és fa amb un espectacular Jeep Willys. Tot i ser ser fosc, la temperatura és perfecte.

Arribem a Hoi An i ens deixen en un punt concret. Aquest serà la nostra parada durant tres dies per poder tornar cap a l'hotel.

Del poble de Hoi An només podem dir coses bones. Es maquíssim, sobretot de nit. Tots els carrers estan molt ben il·luminats per fanalets, les botigues estan arreglades, no hi ha el caos de motos i cotxes (ja que durant 3 hores no poden circular pel centre) i això fa que es respiri un ambient molt tranquil.



Sopem al Mango Rooms www.mangorooms.com, per 670.000 dôngs. El lloc es molt agradable, amb entrada per dos carrers. Hi ha dos pisos, i nosaltres vam estar a la part de dalt. El sopar, una deliciosa combinació entre productes frescos de la zona i tocs tropicals, sense deixar de banda les herbes del Vietnam, esta clar!




Com que hi ha un últim servei de llançadora, anem cap a la parada i ja ens espera el Jeep Willys i tornem cap a l'hotel. 

Un bon Gin-tònic a la terrassa de l'habitació per acabar el dia i a dormir!!!

Diumenge 29: Ens llevem molt aviat; tenim ganes d'aprofitar molt el dia. 

L'esmorzar és deliciós ja que hi ha de tot. Sucs de fruites, truites, embotit i com no, uns spring rolls i uns fideus. Un esmorzar molt intens i calòric.

Abans de sortir de l'hotel, pugem a la piscina. Aquesta es troba just a sobre del bar-restaurant. Petita, amb un disseny espectacular i amb una aigua amb una bona temperatura.


Sortim a peu de l'hotel i anem a caminar. Volem anar fins a la platja. La distància no es molt gran, sobre un parell de quilòmetres.

De camí, veiem que per la zona hi ha més hotels semblants al nostre. La carretera no és pas gaire transitada, per tant si pot caminar perfectament. 

Als voltants podem trobar-nos de tot, sobretot gent del país treballant als humits camps d'arròs. Ens parem en un lloc on estàn recolectant-lo.


Seguim el camí i passem per sobre el riu. Molts petits barcos de pescadors tenen les seves reds a l'aigua. Es curios veure els mètodes que utilitzen. 


Més d'aprop, un pescador arreglant les seves eines per poder pescar. 


Finalment arribem al mar!!! 

Com que està tapat, la vista no es molt bonica. De fet, ja sabiem que les platges de Vietnam no eren gaire boniques, i és 100% veritat.

En el tram de platja que ens posem, no hi ha practicament ningú. De fet, la intenció no es pas banyar-nos, de totes maneres, ja que fa calor, ho acabem fent.


Al cap d'una horeta, agafem un taxi i anem cap al centre de Hoi An. De taxis n'hi ha la tira, per tant és molt senzill agafar-ne un. 

Passejant pels centrics carrers, podem veure portals i entrades tant magnífiques com aquesta de la foto. 


Com a tots els pobles d'aquest país, el lloc on hi ha més moviment és al mercat. Les olors, al igual que els altres llocs, son molt fortes, ja que les condicions no son les millors, donada la calor que fa. Inclús la zona on hi ha fruita, tampoc fa massa bona olor.

Es pot trobar de tot, casi com aquí, però si que hi ha fruites i verdures que s'assemblen a les nostres.


Es normal veure gent d'edat avançada venent qualsevol cosa. 


Tornem a l'hotel per dinar, ja que tenim poc temps. Al migdia hem agafat una excursió cap als temples de My Son, per tant em d'anar ràpids.

Uns sandvitx i uns fried rolls i prou, ja que el matí havíem esmorzat fort.


A l'hora prevista, teniem el xofer privat per nosaltres a la porta de l'hotel. El viatge fins als temples de My Son és d'una hora, aproximadament. De camí, passem per diferents poblats, i es bastant entretingut. Mercats al carrer, nens i nenes sortint de l'escola, animals al mig dels camins, ...

L'entrada a My Son val 100.000 dôngs per persona. El nostre xofer la paga per nosaltres. Després, torna al cotxe i continuem un parell de quilòmetres més fins arribar a l'inici del recorregut. A partir d'un punt concret, s'ha de seguir a peu per un caminet de pedra.

Quan ja veiem les primeres ruïnes, la primera impressió és que hem encertat de ple al venir a la tarda, ja que no hi ha pràcticament ningú (als matins està ple de turistes vinguts amb autocars).

Tot i una fina pluja que cau, res ens impedeix veure el temple; amb uns impermeables que portem que fins i tot es millor anar sense, ja que hi ha molta xafogor.


Els temples no estan gaire bé, ja que realment queden poques construccions dretes y les que queden, no estan massa conservades, això si, veure tot això envoltat de natura, aigua i molta vegetació, fan que valgui la pena.



La ruta s'acaba passant per un caminet de pedra envoltat d'uns grans arbres. Al final, el pàrquing. Allà ja ens espera el xofer.


La tornada es tranquil·la, amb molt de moviment pel camí, al igual que quan hi anàvem. Tardem aproximadament una hora i algo en fer el trajecte.

Anem directament a l'hotel i d'allà, cap al centre de Hoi An.

Entrem per un altre carreró, molt bonic, ja que també hi ha moltes parades amb fanalets ja encesos. Encara que no sigui negre nit, té un gran encant. Aquest carrer és el més fotogènic de tots, ja que cada paradeta te els seus barrets, ceràmiques, fanals i tot molt ben arreglat.



Al final d'aquest carrer, hi ha l'atracció més típica del poble: el pont Japonès. Pel que es diu, es veu que és un dels més bonics de tot Vietnam. El monument va ser creat per la comunitat de comerciants japonesos l'any 1593.

El pont està ubicat al cor del casc antic de Hoi An, entre els carrers Tran Phu i Nguyen Thi Minh Khai.

El pont cobert es va construir per unir els barris de comerciants japonesos amb el barri xino, que estava just a l'altre cantó de riu. Actualment ja no existeix el problema i el casc antic es pot recorre perfectament a peu.



Creuant el riu Thu Bon pel únic pont que hi ha, amb el símbol de Hoi An al mig. Les barques de pescadors ja estan totes a la vora del riu, a punt per sortir de nou l'endemà.


El poble es molt segur. Per la part antiga no hi poden circular vehicles a motor durant la tarda - vespre, cosa que la fa encara més agradable. Només pensar amb el merder i soroll que hi havia a Hanoi ...


Un barco que transporta gent i motos riu amunt! Cada vespre, la mateixa escena. La gent corrents per poder agafar aquest autobús marítim i així no fer tanta volta per arribar a casa.


Al vespre sopem al restaurant Cargo www.restaurant-hoian.com/ i s'ha de dir que la relació qualitat preu és molt bona. La cuina és internacional o sigui que es pot menjar des d'uns bons plats de pasta fins a unes amanides, carns, peixos i molt més.

L'edifici és impressionant i de dintre està molt ben decorat. Hi ha una part que es pastisseria i una que es restaurant, amb dues plantes a l'interior, amb una espectacular terrassa, ideal per veure la zona del riu a la nit.


Per sopar, una mozzarella caprese, un rissoto, i un parell de copes de vinet blanc.

Després del sopar, fem temps fins alhora de tornar cap al punt de trobada, on ens recull el cotxe per tornar a l'hotel.

Dilluns 30: Avui el dia no pinta gaire bé, ja que diuen que un tifó ha de passar per la zona. El dia abans, ja havien apuntalat arbres, tret el mobiliari innecessari i ens havien avisat que ens quedéssim a l'hotel, que evitéssim sortir, ja que podia ser perillós.

Si que es cert que durant la nit plou una mica, però tampoc res exagerat.

Al matí, ens llevem, anem a esmorzar al bar de l'hotel i el temps està tapadot, però sense tifó.

Al cap d'una estona, inclús surt alguna escletxa de sol, per tant, decidim anar fins el poble a veure que passa.

Per sort, el tifó es desvia durant la nit, per tant, gaudim d'un fresquet dia a Hoi An, tot passejant pels bonics carrers. Els altres turistes fan el mateix que nosaltres. Com més avança el dia, més gent veus pels carrers.



Al migdia dinem en un agradable restaurant, a la terrasseta de fora, mentre cau un gran diluvi.

Els plats de dinar, típics del Vietnam. Uns Wonton amb calamar i carn i una mica de salsa de tomàquet per sobre. Picants però molt bons. Recorden una mica als natxos, ja que son cruixents.

També fem uns rotllos frescos i uns de fregits. Sens dubte, els fregits donen mil voltes als altres, pel nostre gust. Una salseta agredolça ho acompanya.


Quan es fa fosc, apareixen cada dia una munió de nens i dones que venen fanalets als turistes com nosaltres. S'aprofiten una mica i son bastant pesats, però al final no ens podem resistir a l'encant d'una bonica nena i la Cris n'agafa un. 

Després es pensa el desig i el deixa anar al riu ...


Sopem al Lantern Town http://lanterntown.com/ per 381.100 VND (Fried Wonton - Pizza Margarita - Plat de degustacions varies). Tot molt bo!!!


La decoració de totes les cases típiques es molt bona; la majoria s'han reconvertit en restaurants i els temples que hi ha pels carrers també estan arreglats. 


Un altre exemple de casa típica, amb totes les finestres obertes i amb molta llum.


Tornem a l'hotel amb el súper shuttle car que hi ha a l'hotel!!! Ens encanta!!!


Dimarts 1 d'octubre: Avui deixem Vietnam. Després de 9 dies, canviem de país i anem a Cambodja. I això que estem molt bé.

El dia s'aixeca amb un cel completament serè; res de núvols, res de tempesta, res de tifó ... 

Esmorzem, deixem les maletes a punt, i agafem un taxi; fins les 11 no ens recull el taxi i encara tenim una hora llarga de temps, per tant, anem a la platja (tenim molt mono). Mentre ens esperem, un dels amables recepcionistes ens fa aquesta foto a l'entrada de l'hotel.



El taxi ens deixa a davant de la platja; allà, ara mateix hi ha molt poca gent, ja que es aviat, però si que hi ha algun turista més matiner que nosaltres.

El temps es perfecte; ja fa una mica de calor, per tant, una bona remullada en aquestes aigües, mentre la Cristina juga amb els milers de petits crancs que hi ha a la sorra. L'aigua encara està tèrbola, degut al temporal de les darreres hores.

Aquest tros de platja es totalment verge, això si, a uns pocs metres, ja hi ha zones d'hotels amb les seves platges semi privades.

Deixem un record escrit a la sorra de la platja de Hoi An, que desapareix al cap de pocs minuts. Per sort, el record dels nostres caps, durarà més que la breu estona d'avui ...


Tornem amb un altre taxi cap a l'hotel amb l'alegria d'haver-nos pogut banyar a Vietnam!!! Per cert, davant la platja, sempre hi ha taxis. Nosaltres agafem els de color verd i perfecte.

Un cop a l'hotel, una dutxa ràpida, ens acomiadem i agafem el taxi cap a l'aeroport.

Abans però, fem una parada a les Marble Mountains http://nguhanhson.org/, que hi ha al mateix poble de Da Nang. Aquestes muntanyetes son una visita recomanada si es va al centre del país. 

Anteriorment, aquestes muntanyes eres una cantera de marbre pels tallers que hi ha als voltants de la zona; actualment, els negocis segueixen als peus de la muntanya, però tot això ja no surt d'aquí, ja que això s'ha destinat als turistes al 100%.

Per accedir-hi és pot fer de dues maneres; pagant i es puja amb ascensor, o a peu i es puja per unes escales molt dretes durant uns 10 minutets. L'entrada, tant amb la opció 1 com amb la 2 val 15.000 dôngs.

Escollim la segona opció.



L'entrada et dona accès a 5 muntanyes, anomenades Kim Son (metall), Moc Son (fusta), Thuy Son (aigua), Hoa Son (foc) i Tho Son (terra). 


Un cop a dalt, hi ha unes quantes zones per explorar: coves, grutes, pagodes, ... tot amb moltes goteres de l'aiguat del dia anterior. A més, tots els llocs son com una mica foscos, per tant la sensació encara és molt millor.


  


Sens dubte, la cova més espectacular de totes és la Thuy Son, la muntanya de l'aigua. El forat a la cova es enorme. Hi ha entrada directa de llum, ja que hi ha un parell d'escletxes grans. També hi ha moltes goteres, per tant, és inevitable mullar-se una mica.

Al costat dret, una pagoda, i al centre, una mica alçat, una figura d'un monjo budista.


La vista des de dalt, molt bona; es veu un petit poblet que hi ha als voltants de les Marble Mountains, i també altres petites muntanyes. Al fons, el mar...


El mateix taxi ens recull i ens porta cap al modern aeroport. Amb menys d'un quart d'hora i som. En aquest aeroport tot està molt ben indicat. Podem trobar-hi banys molt nets, un parell de bars/cafeteries, i uns mostradors fàcils de trobar.

Anem cap a la zona de vols internacionals, passem el control de passaports i accedim a la zona d'embarcament

Ara si, finalment diem adéu a Vietnam.

1 comentari:

  1. Quin gran país Vietnam, oi? Tot i ser barat, no ho és tant com altres països del sud-est, a part, que Vietnam és dels més preparats al turisme. A <a href="https://fuetimate.com/category/i-arros/viet-nam/>Fuet i Mate</a> hem fet una recopil·lació dels trucs que millor ens han servit pel nostre viatge per lliure i barat, pressupost motxiller. A veure que us semblen i què hi podeu afegir per completar-los.
    Salutacions
    Ares

    ResponElimina