País Basc

Divendres, 9 de setembre: Sortim de Manresa cap a quarts de cinc amb el cotxe del Xevi i la Magda. La idea és arribar a Donostia sobre les nou del vespre, per poder sortir tranquil·lament de l'hotel i anar a sopar.

Fem un parell de paradetes per estirar les cames, i sobre l'hora pronosticada, arribem a l'hotel Barceló Costa Vasca www.barcelo.com/BarceloHotels/es-ES/Hotels/Spain/SanSebastian/CostaVasca. L'hotel està en una zona molt tranquil·la de Donostia, a 10 minuts a peu de la platja d'Ondarreta i a mitja hora del casc antic de la ciutat. 

Per dintre, l'hotel ofereix tot el tipus de serveis com Spa, piscina interior i exterior, wifi, ...

Un cop estem llestos, quedem sota l'hotel els quatre i anem caminant cap al centre, tot resseguint la concha. Un cop al centre, anem de tapeo pels diferents bars que hi ha. Ni ha que tenen els pinxos més elaborats que altres, tot i que el preu també és més car. I per acompanyar cada pinxo, una copeta de txacolí.

La millor pàgina web per poder localitzar els millors llocs de pinxos de Donostia és www.todopintxos.com. Espectacular; en ella hi podeu trobar diferents rutes al igual que tots els bars i els pinxos que fan.

Al vespre, ja amb més amics, acabem la nit al Museo del Whisky www.museodelwhisky.com, on curiosament la majoria de la gent. En aquest Bar - Museu hi ha més de 3.000 referències diferents de whisky, i es una de les col·leccions més grans del món.

Sobre les 3 del matí i després d'alguns gin-tònics, agafem un taxi que per 8 euros ens porta a l'hotel.

Dissabte, 10 de setembre: Entre la ressaca dels gins i que el despertador no va sonar, vem baixar a esmorzar una mica tard!!!

Després d'esmorzar i un cop al carrer, vem veure que la platja es començava a emplenar ja que feia un dia fantàstic, per tant, tornem a l'hotel i ja amb el banyador anem a la platja d'Ondarreta. 

L'aigua estava gelada i una mica plena d'algues, però quin plaer banyar-se allà!!! estem un parell d'horetes, i després, tot caminant, fem tota la platja de la concha fins al port. 

La idea és dinar a algun xiringuito d'allà; ens recomanen que anem a la Rampa, però com que no hem fet reserva, no tenim lloc.

Finalment anem a un altre restaurant del port i la veritat es que mengem espectacularment bé; el besuc i la tonyina estan de cine; per acompanyar-ho, una mica de txacolí.

Un cafetó a la plaça dels números i ja veiem els primers crits de "barça, barça, barça" i es que un dels motius de la nostre escapada era per veure el partit de les 18 hores entre la Reial Societat i el Barça.

Als voltants de les 5 de la tarda, ja érem fora l'estadi, i quin ambient més bo; cap problema entre les aficions, tots mesclats i tots compartint tertúlia abans de començar el partit. 

Del partit, no cal comentar massa cosa; un empat a 2 (això que guanyàvem 0 - 2 al minut 10 de partit) i també que des de la zona que estàvem no veiem res de res!!!

Sortint del futbol, vam anar cap a l'hotel, a canviar-nos ja que al vespre teniem un sopar en una societat de Lazkao.

Diumenge, 11 de setembre: El dia de la diada nacional de Catalunya, el nostre país, ens llevem amb una mica de ressaca del dia anterior. Un cop em esmorzat a la terrassa del hotel i hem recollit les maletes, agafem el cotxe i l'aparquem al centre de Donostia. 

Hi ha una gentada de por, i es que avui fan la final de la cursa de regades.

Les regates de Sant Sebastià es celebren cada any els dos primers diumenges de setembre a la badia de la Concha. El dijous anterior al primer diumenge, fins a 24 embarcacions procedents de tota la cornisa cantàbrica, competeixen per obtenir una de les set places per participar en la més prestigiosa competició de rem de la temporada. 

Es un espectacle veure la quantitat de gent que hi ha a tot arreu; no hi ha cap forat per poder veure res; inclús, per poder tenir un lloc davant de la concha o a la zona del port, et fan pagar!!! La gent ho viu molt al carrer, com si fos una final de futbol, per exemple.

Sobre la una i mitja marxem de Donostia, camí cap a Manresa.

Aprofitem per dinar a Valtierra, província de Navarra, a una sidreria que hi ha al final del poble. Una deliciosa truita de bacallà i un xuleton i cap a casa.