França

La nostra colla organitza cada tres o quatre mesos una escapada i aquest cop ens toca a nosaltres organitzar-la; i la veritat es que ho teníem molt clar des de fa molts dies; volíem anar a Carcassonne.

Dissabte dia 27/02: Sortim de Manresa a les 8:20 del matí en direcció França; per estalviar l’autopista passem per l’eix transversal. Parem a l’areal de servei l’Empordà a fer un cafè amb llet i al cap de 20 minutets, seguim el nostre camí.

El primer lloc a on anem, abans de Carcassonne, és la Reserva Africana de Sigean ; aquest lloc el vam veure anunciat per la televisió i feia bona pinta, per tant vam incloure aquesta parada com a part de l’escapada.

A les 11 ja som a l’entrada de la reserva Africana http://pagesperso-orange.fr/zoo.sigean/index.cat.htm. L’entrada pels adults és una mica cara (26 €) i per sort, els nens son molt petits i no paguen.

La visita al parc consta de dos parts; una primera on vas dins del cotxe fent un recorregut marcat; en aquesta part, hi ha ossos, lleons, zebres, rinoceronts, impales, i la tira d’animals totalment lliures per la gran esplanada que hi ha. No hi ha perill ja que son animals acostumats als cotxes, això si, no es pot ni obrir finestres ni sortir del cotxe!!! Estem bastant de sort ja que els animals estan bastant actius; com a anècdota podem dir que un os quasi ens arranca el retrovisor d’una mossegada!!!

Un cop hem fet tot el recorregut amb cotxe, arribem a la zona de Picnic – cafeteria. Aquí aprofiten els pares per donar menjar als petits (hi ha un bar – restaurant totalment preparat per nens). I desprès, anem a la zona de picnic per poder dinar els grans; hem preparat abans de sortir de casa unes amanides de pasta per tota la colla; encara estem bastant de sort ja que el dia aguanta i la temperatura es pot aguantar.

Desprès de dinar, anem a fer la segona part del recorregut; particularment i pel que deien els altres amics, aquesta es molt més xula que l’anterior; també hi ha un circuit marcat i sense cap mena de perill. En aquesta zona es poden veure grans elefants, goril·les, flamencs, al·ligàtors, lloros, camells, xaiets, i molts més animals.

La volta dura una horeta i mitja. Ja per acabar, tornem al cotxe i sortim del parc en direcció a Carcassonne; tenim 35 minuts d’autopista.

A les 17 hores, finalment arribem a Carcassonne - www.carcassonne.fr. Primer de tot anem a l’hotel per deixar les maletes (Hotel de l’Octroi - http://www.lemontmorency.com/#/es/intro/). Es tracta d’una petita cadena de tres hotels tots ells situats molt a prop de la ciutat medieval i amb un gran gust i servei. El que estem nosaltres està a poc més de 5 minuts a peu del castell. El preu per una habitació clàssica (llit matrimoni) en temporada baixa és de 50 euros i en temporada alta és de 65 € (més 10 € per esmorzar).

Un cop hem deixat les maletes, ens dirigim cap al castell. D’entrada dir que es majestuós, imponent com poques coses. L’estat de conservació es espectacular i la neteja també és molt bona. Entrem per la porta deNarbonne. Un cop l’hem passada, veiem la segona muralla, també molt ben cuidada. Entrem a la ciutat medieval i la veritat és que no hi ha paraules ja que es al·lucinant; totes les cases mantenen la mateixa construcció de pedra. Està ple de botiguetes i restaurants especialment adreçats als turistes com nosaltres; per sort no hi ha massa gent i es pot circular perfectament. Arribem a una petita plaça central, rodejada de bars amb els seus cartells en francès, tots oferint la típica “cassoulet au confit de canard” per menjar.

La Cassoulet està considerada entre els deu plats més populars de la cuina francesa, i s'ha convertit en un tradicional menjar al sud de França. Bàsicament, és un guisat que es prepara sobre la base de faves, mongetes i carns, sent la d’ànec la més habitual.

Seguim caminant i arribem al Castell de Carcassonne; per desgracia està tancat ja que els horaris d’hivern no son massa bons. Demà hi tornarem.

Agafem un altre carreró i arribem fins a l’altre porta de la ciutat medieval, la porta de l’Aude. La vista és espectacular ja que s’està fent de nit i el cel està d’un color ataronjat. Tirem unes fotos i seguim caminant.

Algunes de les botigues ofereixen productes típics de la zona, com les galetes de mantega, pots de foie, i com no, pots de Cassoulet. Demà en comprarem abans de marxar. Mentre caminem, anem mirant els restaurants que hi ha per la zona ja que ens hi quedarem a sopar; finalment reservem a L’Ecu d’Or per les 21 h.

S’està fent tard, i decidim fer una paradeta en una taverna, ja que el fort vent i el fred poden amb nosaltres. Fem una copeta de vi i una altre i una altre i d’aquesta manera passa ràpidament l’estona; en el mateix bar, per cert, hi ha una altre colla de Catalans.

El sopar al restaurant resulta ser un encert total; mengem productes típics, com Confit d’Ànec, la famosa Cassoulet, una mica de foie, etc ... en un menú de 15 €. Sortim i anem cap a l’hotel a dormir.

Llocs d’interès de la ciutadella

La ciutadella encara està habitada. 52 torres i 2 muralles concèntriques fan un total de 3 km de recinte emmurallat. El visitant pot descobrir lliurement una gran part de la ciutadella (excepte el castell): la basílica de Saint-Nazaire, els corredors de maniobra, les muralles, la porta de Narbona, la porta de l’Aude i la vida interior de la ciutadella.

La Basílica de Saint-Nazaire: La primera acta autèntica que esmenta aquesta església data de 925. Al 1096 el papa Urbà II arriba a Carcassonne i beneeix les pedres de la catedral de Saint-Nazaire i de Saint-Celse. L'edifici s'acaba en la primera meitat del segle XII. Diverses vegades remodelat, l'edifici perd al 1801 el seu estatus de catedral, que passarà a obtenir-lo l'església de Saint-Michel, situada a la Bastida. Al 1898 el papa Lleó XIII li atorga el títol de basílica. Està obert al públic de 9:00 a 12:00 hores i de 14:00 a 17:00 hores al hivern.

El castell: L’última defensa, va ser construïda en el segle XII pels Trencavel, vescomtes de Carcassonne. Va ser modificada sense parar al llarg dels segles següents. Avui dia es difícil fer-se una idea precisa del que una vegada va ser la seu d’aquests poderosos cavallers feudals. Horari de visita: octubre - març : 10:00 a 17:00 hores.

La porta de Narbona: La porta de Narbona es el conjunt més important d’aquest període: les dos enormes torres tenen forma de promontori. Una cadena prohibia la entrada. Paranys i rastells se succeïen en un doble dispositiu de tancament.

La porta de l’Aude: En la part baixa de la escarpadura de la ciutadella una muralla defensava l'extraradi de les riberes de l’Aude. Aquesta muralla data del segle XIII. Impedia que l'enemic romangués entre l’Aude i la ciutadella perquè estava situada a tir de pedra de les torres.

El teatre: El teatre, lloc emblemàtic del Festival de la Cité, es un altre monument carregat d'història. És possible veure el Théâtre Jean Deschamps, fora dels espectacles del “Festival de la Cité” durant la visita guiada de les muralles que comença pel castell.

La palestra: Aquest espai entre els 2 recintes emmurallats (emmotllat al pendent del pujol) es va aplanar en el segle XIII, quan s'estava aixecant la 2 muralla (accessible pels corredors de maniobra). Al recórrer aquesta zona es poden reviure mentalment vint segles d'història i apreciar els diferents estils de l'arquitectura militar.

La palestra alta: Costat sud-oest, sud i sud-est des de la Porta de l’Aude fins a la Porta de Narbona (al voltant de 600). Les noves construccions (reconstrucció de tot l'angle Sud, la torre quadrada del Bisbe, la torre Saint-Nazaire) efectuades sota el regnat de Felipe III el Temerari (finals del segle XIII) es reconeixen fàcilment per l'ús de pedres sortints. Per contra, al sud-est, la muralla interior ha sofert solament una remodelació; aquí alternen les pedres encoixinades amb el petit aparell romànic.

La palestra baixa: Des de la Porta de Narbona a la Porta de l’Aude a la dreta, després del Pont aixecat (al voltant de 500). La raó de començar per aquí és que, ràpidament, ens trobarem enfront de les restes de l'antiga muralla del baix Imperi (segles III - IV) caracteritzada per un parament de petit aparell (pedres de petita dimensió) sovint interromput per reforços de maó. Les torres, llises, del costat de la ciutat, ofereixen un sortint semicircular del costat del camp; la part inferior és massissa i el pis posseeix finestres de mig punt ressaltades per dovelles de maó.

Diumenge dia 28/02: L’endemà al matí, després d’un bon esmorzar, deixem maletes al cotxe i tornem cap al centre de la ciutat medieval. Per sort, el dia és més estable que l’anterior i el sol fa acte de presencia.

Voltem pel castell una bona estona, i sortim per la porta de l’Aude. Allà, decidim baixar fins el pont Vell i contemplar les vistes del castell. Val molt la pena. Tornem a pujar i seguim voltant pels estrets carrerons. Comprem alguns records turístics, uns pots de Cassoulets, uns pots de Foie, i algunes altres coses. Aprofitant que el temps s’aguanta, ens assentem a una terrassa a la plaça del centre. Allà decidim que dinarem aCotlliure, un bonic i pintoresc poble situat a la frontera entre Catalunya i França.

Dit i fet, paguem i marxem; això si, segur que algun altre dia, amb millor temps tornarem per poder gaudir de tot aquest gran complex.

Cotlliure també té una gran zona medieval; el poble està dividit en dos parts per un petit castell amb grans muralles davant del mar. Els carrers peatonals son bonics i les terrasses gaudeixen d’unes vistes privilegiades.

Dinem en una d’elles aprofitant que està tancada amb un plàstic i abans de marxar, fem una paradeta en una botiga d’anxoves i boquerons. A les 20 h arribem a casa, ven cansats de tant caminar...