República Txeca

Diumenge 7 d'agost: Arribem a Praga sobre les 12 del matí. El cel, ja ven entrat a la República Txeca s'ha tapat completament i ens ha plogut durant bona part del trajecte.

Anem directament a l'hotel. Es una mica aviat, no creiem que ens deixin deixar les coses a l'hotel, però com que sabem que està molt cèntric, deixarem el cotxe aparcat els dos dies que ens quedarem aquí. 

L'hotel Maximilian www.maximilianhotel.com és un hotel relativament nou i modern que hi ha al centre històric de Praga. Està encara no a cinc minuts de la plaça del rellotge. L'hotel disposa de pàrquing subterrani. Les habitacions, una mica clàssiques, totes elles amb moqueta al terra (quina mania que tenen tots amb les moquetes). 

Pel que fa als serveis de l'hotel, comentar que els esmorzars eren perfectes ja que hi havia una gran varietat de productes, des d'embotits a dolços, des de sucs acabats de fet a diferents tipus de iogurts, i com no, alguns productes típics de la regió.

Finalment ens deixen deixar les maletes a l'habitació, aprofitem per canviar-nos (ja que fa més fred que a Viena) i sortim cap al centre de la ciutat. Just al sortir però, una forta ratxa de vent i pluja ens enganxa a mig camí, ens afanyem, arribem fins a la plaça de la ciutat vella, i ens assentem en una terrassa coberta. Aquí aprofitem per degustar una fantàstica cervesa Txeca, la Pilsener Urquell www.pilsnerurquell.com. Per pagar la cervesa ens adonem que no portem la moneda txeca, per tant, ens arribem fins a un caixer automàtic i traiem unes quantes Corones Txeques CZK.

La plaça de la ciutat vella, ha estat i es el centre de la neuràlgic des de sempre d'aquest lloc, pel que llegim a la guia. 

En aquesta plaça hi ha els principals edificis de la ciutat, com l'església de Nostra Senyora de Týn, l'església de Sant Nicolau i l'edifici de l'ajuntament. 

La majoria dels carrers i carrerons que hi ha als voltants de la plaça son peatonals, ideals per què mils de turistes surtin a passejar, un cop la pluja deixa de caure. Nosaltres, com no, també. Es curiós veure com quan cau la pluja, tothom desapareix dels carrers, i al cap de poc de parar, els carrers tornen a estar plens de gent. 

Aquests carrers, sens dubte, és una de les passejades més recomanades de fer per Praga.

Entre carrer i carrer, aprofitem per entrar en un bar Turc on preparen "kebab's i pites" per menjar. Al haver-hi una moneda diferent, s'ha de mirar que no ens intentin timar i que realment ens cobrin el que diu el follet del menú.

Amb la panxa plena, continuem el nostre camí i arribem al fantàstic pont de Carles, el monument més famós de la ciutat de Praga. Aquest pont comunica la ciutat vella amb el barri de Malá Strana.

El pont medeix més de 500 metres de llargada i uns 10 metres d'amplada i actualment és totalment peatonal. Aquest, rep el nom del seu creador, Carles IV, que va posar la primera pedra a l'any 1357, per poder substituir un antic pont destruït per una inundació i que s'anomenava pont Judit.

Al llarg del pont hi podem trobar moltes estàtues, situades als dos costats del pont. Pel que diu la guia, la majoria son rèpliques, ja que les originals han estat substituïdes i guardades al Museu Nacional de Praga.

Entre els centenars de turistes que travessen el pont, també hi ha alguns artistes i músics, que apleguen un gran nombre de curiosos. 

Continuem la nostra caminada. Ja casi a la sortida del pont, de cop veiem que a la torre que tenim just al davant, un home guarnit amb un vestit medieval, es posa a tocar una trompeta.

Al barri de Malá Strana, també val la pena passejar-hi. En aquesta part, els carrers adoquinats també son molt bonics, això si, aquesta part no es peatonal com si que es la ciutat vella. A part dels cotxes, s'ha d'anar al lloro amb els tramvies.

Agafem el carrer que ens porta cap al castell. Si no es té cap mapa, no s'ha de patir per res, ja que tothom fa la mateixa ruta. En aquesta zona hi ha la tira de restaurants amb encant, alguns al costat del riu, ideals per fer un bon sopar romàntic.

El castell de Praga www.hrad.cz/en/prazsky_hrad/navsteva_hradu.shtml és molt diferent dels altres castells que hem vist fins ara, d'entrada, per què no hi ha un castell, sinó un conjunt de monuments dignes de visitar.

El primer dels llocs que ens trobem a dintre del recinte del Castell de Praga és la Catedral de Sant Vito, la més important de Praga, oberta excepcionalment avui. 

A l'interior és pot trobar la tomba de Wenceslao IV, conegut com al rei bo. Una de les coses que es poden fer és pujar a la torre, això si, si el dia acompanya i si es vol fer una mica d'exercici.

Soldats del castell patrullant.

Una altre vista del preciós pont de Carles, des de la baixada del Castell.

Una de les sorpreses que ens trobem, és que tot i ser diumenge, totes les botigues estan obertes i té lògica, ja que es viu pel turisme al 100%.

Anem passejant pels diferents carrers que hi ha pels voltants de la plaça vella fins que arribem a la plaça de Wenceslao. Aquesta plaça de forma allargada esta plena d'hotels i de cadenes de menjar conegudes. L'edifici més espectacular és el museu Nacional de Praga, situat al cap damunt de tot.

Ja cap al tard, passem per davant del rellotge Astronòmic situat a l'edifici de l'ajuntament i ens trobem que està ple de gent, esperant a que arribi l'hora en punt. El principal atractiu del rellotge es la desfilada dels dotze apòstols que es dona cada cop que el rellotge marca les hores. A part dels apòstols, també hi ha quatre figures més: el Turc, la Avarícia, la Vanitat i la Mort, un esquelet que tirant de la corda, marca el inici de la desfilada.

Aquest rellotge medieval, és el més famós del món i data del 1490. 

Per tenir bones fotos de la plaça de la ciutat vella, s'ha de pujar a la torre del rellotge de l'ajuntament. L'horari de la torre es de dimarts a diumenge de 9:00 a 18:00 hores i dilluns de 11:00 a 18:00 hores, sent el preu de 60 corones.

Fantàstica vista de l'església de Nostra Senyora de Týn www.tyn.cz/cz/ de nit. Per sopar anem a un bon restaurant italià que trobem en l'estret carrer que passa per costat de l'esglèsia. Els preus, molt més econòmics que no pas aquí.

Dilluns 8 d'agost: L'esmorzar a l'hotel és fantàstic!!! Un cop tenim les piles carregades, ens disposem a sortir. Tenim molta feina.

El primer que fem al matí és anar directament al barri jueu; allà hi ha diversos monuments que volem visitar. primerament entrem a la Vella-nova Sinagoga, pagant 400 Kç. Aquesta sinagoga és la més antiga d'Europa; actualment encara està en funcionament. Va ser construïda a l'any 1270.

Un cop hem vist la Sinagoga, anem cap al Cementiri Jueu, una de les visites imprescindibles de Praga. Aquesta es troba al mateix carrer que la sinagoga vella-nova. Allà, per poder entrar, hi ha una cua molt llarga. Estem pràcticament mitja hora per poder comprar les entrades. 

L'entrada que comprem (600 Kç) ens permet entrar a la Sinagoga Maisel, la Sinagoga Espanyola, la Sinagoga Pinkas, el cementiri jueu, la Sinagoga Klaus i el Ceremonial Hall. No hi ha una ruta marcada, per tant, cadascú pot començar per allà on vulgui. Nosaltres anem directa al cementiri. Un cop allà, veiem que hi ha una altre cua per comprar les entrades, per tant, si passeu per allà, vigileu a on hi ha menys cua. 

El cementiri jueu és un lloc espectacular, amb molta història. Durant més de 300 anys, era l'únic lloc on estava permès enterrar als jueus de Praga. Aquest cementiri és va crear l'any 1439 (almenys aquesta és la xifra que s'ha trobat a la làpida més antiga). El més escandalós de tot, és que degut a la falta d'espai, els cossos s'enterraven uns damunt dels altres, arribant a més de 10 files. Avui en dia és poden veure unes 12.000 làpides i segons el que hem llegit, diuen que hi podrien haver unes 120.000 persones enterrades. 

Al sortir del cementiri, anem a veure les altres Sinagogues. Totes elles son molt interessants, plenes de fotos i documents que expliquen com vivien en altres èpoques. 

La sinagoga Pinkas va ser fundada el 1479 i està just a la sortida del cementiri jueu. A les parets de la sinagoga hi ha inscrit el nom dels 77.297 jueus assassinats pels nazis. Terrible. Aquí també hi ha una col·lecció de dibuixos fets pels nens que van estar al camp de concentració de Terezín www.pamatnik-terezin.cz, un poble situat a 61 quilòmetres al nord de Praga..

La sinagoga Maisel construïda a finals del segle XVI conté una gran col·lecció d'objectes jueus.

La sinagoga espanyola, construïda el 1868, obté el nom degut a la semblança que té amb la decoració de l'Alhambra de Granada. Allà hi ha una exposició que ens mostra la vida dels jueus en els darrers anys.

Per últim, la sinagoga Klausen, construïda el 1694. Aquesta té una gran col·lecció de texts hebreus. 

Realment és una gran visita, 100 % recomanable.

Sortint d'allà, seguim buscant monuments per veure. 

Al final, anem a parar a un mirador bonic, on podem veure el pont des d'una altre perspectiva.

Quan estem al mig del pont, veiem un munt de gent fent cua en una de les estàtues. Aquesta és en honor de Sant Juan Nepomuceno. Diuen que si poses la mà esquerra damunt de la part daurada de l'estàtua, pots demanar un desig que et serà concedit.

Un dels productes artesanals que és fan a Praga; el vem veure a bastants llocs però no el vam provar al final; mai és bo deixar les coses per l'últim dia, per què després passen aquestes coses.

Avui tornem a anar al castell de Praga, ja que ahir, el temps no acompanyava masa i per què no vam tenir temps de veure-ho tot. 


Per dinar, parem en una pizzeria i agafem uns trossos per poques corones. 


Abans però, anem a veure el Loreto. EL Loreto és un dels centres de peregrinació més importants de Praga. Aquest edifici és una rèplica de la suposada casa on va tenir lloc l'anunciació de la Verge Maria. La original és troba a la localitat de Loreto, a Italia.

Seguim fins el castell i agafem el tiquet que ens permet veure 4 llocs diferents: l'antic palau reial, la basílica, la catedral de sant Vito, i el carrer de l'or. L'entrada s'agafa just al davant de la catedral i val 250 Kç (10 €).

D'entre tots els llocs, el més bonic és sens dubte, el carrer de l'or; petites cases en un carrer, molt ben conservades, que mostraven com vivien en una època antiga. Molt recomanable.

Al sortir del carrer de l'or, hi ha alguns bars amb terrasses, just al costat de la porta de sortida del castell. Val la pena posar-s'hi, sobretot per la fantàstica vista que hi ha.

De nit, des del Pont de Carles, hi ha una foto perfecte al castell de Praga. La il·luminació és molt bona a tot el centre històric de la ciutat. Al costat del riu hi ha molts restaurants, bastant macos, però molt cars la majoria d'ells. 

Passejar pel pont de nit, és una bona manera de marxar de Praga amb un bon record.